Fem-nos grans amb els llibres
En la més tendra infància
m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines.
Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En
somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de
mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de
la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei
de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i
segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig
aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a
assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una
teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de
xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra,
volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El
vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va
tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i
paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a
les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la
temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor
que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es
pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes
d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués
despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món
que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins
i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient
poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan
el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens
hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que
el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i
s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla
en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan
valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia
diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen
gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres
paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com
desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer
lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els
escriptors escriuen els seus llibres per a infants!
Escrit
per Sergei
Makhotin
Traduït per Jordi Ferré i Ybarz
Il·lustrat per Mikhaïl Fedorov
Traduït per Jordi Ferré i Ybarz
Il·lustrat per Mikhaïl Fedorov
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada