dilluns, 25 de febrer del 2013

Lectura recomanada del mes de febrer



SCHMITT, Eric-Emmanuel. El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà. Cruïlla.
La novel·la que us recomano aquest mes de febrer és El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà; un llibre molt lloat per la crítica i ben considerat pels experts en literatura juvenil. El seu èxit ha sigut tal, sobretot a França i Alemanya, que el llibre ha estat adaptat al teatre i dut al cinema pel director François Dupeyron.
Aquesta bona acollida mediàtica, em va originar una certa curiositat i, finalment, vaig acabar llegint-me el llibre.   
El relat es centra en la història d’un vailet jueu anomenat Momo (diminutiu de Mohammed) que viu a un barri obrer de Paris als anys seixanta. Momo no té una vida fàcil: no coneix a la seva mare i el seu pare, un advocat jueu vingut a menys, l’abandona. En tot aquest panorama, Momo estableix una curiosa amistat amb el senyor Ibrahim, el botiguer d’una tenda de queviures del carrer on viu. De fet, la relació amb el senyor Ibrahim comença quan Momo roba productes de la botiga, totalment convençut que el silenciós i misteriós Ibrahim ni se m’adona. El senyor Ibrahim, lluny de prendre represàlies, s’acosta al jove Momo i li dóna afecte, comprensió, saviesa i una mica de llum a la seva vida.  Tal és així, que el senyor Ibrahim s’acaba convertint en el seu pare adoptiu i el deixa hereu de tot el que té.
Al meu parer, El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà és una novel·la força curta (només 63 pàgines i lletra molt gran), si es té en compte tots els fets que es narren. Vaig tenir la sensació que llegia un esbós, un resum de les idees principals que l’autor volia explicar... Per mi és una novel·la massa precipitada i trobo a faltar un tractament més acurat i detallat dels personatges, de les descripcions, de l’entorn, els sentiments... El llenguatge també té aquestes característiques: és senzill, directa i proper
Suposo que el mèrit recau que, bo i que, en el llibre s’explica masses coses i en poques pàgines, et fas una idea molt bona de la personalitat i evolució dels dos personatges. La novel·la és una viatge iniciàtic, és el relat de la vida d’en Momo des del principi de l’adolescència fins a l’edat adulta. La novel·la també és un viatge interior dels dos protagonistes (inici de la vida per Momo i el final de la vida per el senyor Ibrahim), és un cant a l’amistat, a la tolerància i al respecte.
Bo i que aquesta novel·la no hi figurarà entre els meus llibres de capçalera, he de reconèixer que els valors que s’entreveuen en la seva lectura son bons i molt necessaris per tal d’intentar fer una societat més justa entre tots.  

divendres, 22 de febrer del 2013

Article sobre el Joc de trons



Us facilito un enllaç a un article, titulat “4 raons per llegir Joc de Trons, de George R.R. Martin”, publicat al bloc Tot és una mentida. L’article està disponible a: http://totesunamentida.wordpress.com/

Si teniu ganes de llegir aquesta saga, a la biblioteca hi trobareu la col·lecció en castellà de l'editorial Gigamesh, formada per 5 volums. 

dimarts, 19 de febrer del 2013

El mot, la paraula, el terme...


profanada. Profanar. (Del lat. profanāre). tr. Tratar algo sagrado sin el debido respeto, o aplicarlo a usos profanos. ||2. Deslucir, desdorar, deshonrar, prostituir, hacer uso indigno de cosas respetables.

(Diccionario de la Lengua Española. Real Academia Española)

“En todos los cementerios hay una tumba que pertenece a los ghouls*. Sólo hay que darse una vuelta por cualquiera de ellos para encontrarla; cubierta de musgo y manchas de humedad, con la lápida rota, rodeada de abrojos y hierbas pestilentes, una profunda desolación se apodera de ti cuando te encuentras frente a ella. La lápida suele ser más fría que las de las otras tumbas y, por lo general, el nombre allí grabado resulta completamente ilegible. Si hay algún monumento funerario – un ángel o cualquier otra escultura -, seguramente le faltará la cabeza, o estará infestado de hongos y líquenes hasta el punto de parecer un único y gigantesco hongo. Si al visitar un cementerio ves una sepultura con aspecto de haber sido profanada en repetidas ocasiones, habrás descubierto la puerta de los ghouls. Y si a medida que te acercas a ella sientes la imperiosa necesidad de salir corriendo, ésa es, sin duda, la puerta de los ghouls.”

*ghoul: dimonio que habita los cementerios y se alimenta de cadáveres. (N de la T.).”

El libro del cementerio de Neil Gaiman. Editorial Roca. (pàg. 60).

divendres, 15 de febrer del 2013

Estadística d'abast estatal sobre biblioteques escolars


A finals de desembre de l’any 2012 es va publicar la primera edició d’unes estadístiques d’abast estatal sobre biblioteques escolars. Aquestes estadístiques han estat elaborades per la Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, en cooperació amb els serveis estadístics autonòmics. Per a consultar-les, podeu clicar en aquesta adreça: http://www.mecd.gob.es/horizontales//estadisticas/no-universitaria/centros/Estad-de-Bibliotecas-Escolares.html
(Informació extreta de BESCOLAR: Grup de Recerca de BIbloteques Educatives, disponible a: http://bd.ub.edu/bescolar/)