divendres, 22 de juny de 2018

Solstici d'estiu

Il·lustració d'Antonia Roselló

Arriba l’estiu
i el Sol matiner
cavalca i cavalca
per un blau immens.

L’arena s’escalfa
la mar s’atempera
i els cossos festegen
la llum cridanera.
Poema de M. Dolors Pellicer

Horari d'estiu de la biblioteca

A partir del 25 de juny fins al 7 de setembre, la biblioteca de l’institut modifica el seu horari d’obertura. Així ens trobareu tots els matins de dilluns a divendres de 9:00 a 13:00. 
Recordeu que del 21 de juliol fins al 31 d’agost, la biblioteca està tancada.

dijous, 21 de juny de 2018

21 de juny: Festa de la Música



Escrivint sobre la seva pròpia “Música Callada”, Frederic Mompou va dir: “Aquesta música no té aire ni llum. És un dèbil batec del cor. No se li demana arribar més enllà d’uns mil·límetres en l’espai, però sí la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima i regions més secretes del nostre esperit. Aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta i solament pren forma sonora en les seves ressonàncies sota la gran bòveda freda de la nostra soledat. Desitjo que la meva música callada, aquest nen acabat de néixer, ens aproximi a un nou calor de vida i a l’expressió del cor humà, sempre la mateixa i sempre renovant.”

dimarts, 19 de juny de 2018

William Golding

Avui fa 25 anys de la mort de William Golding, un escriptor anglès autor de novel·les, assaigs i pomes. Entre les seves obres, destaquen El senyor de les mosques (una faula moral sobre la condició humana), The Inheritors (Els hereus) i Rites of Passage (Ritus de pas), amb el qual guanya el Premi Booker del mateix any. L'any 1983 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per les seves novel·les que, amb un art narratiu realista i amb una diversitat i universalitat del mite, il·luminen la condició humana en el món d'avui dia.

divendres, 15 de juny de 2018

Poema del mes

Los siete enanitos en paro


En los ochenta la mina
del bosque encantado cerraron
y hasta los siete enanitos
se quedaron en el paro.

Desde entonces todos ellos
se tuvieron que enfrentar
al espejito, espejito
de la dura realidad.

Y estaban todos tan tristes
(imagínalo si puedes)
que no podía alegrarlos
ni siquiera Blancanieves.

Porque quién iba a decirles
que de aquel hermoso valle
un buen día les pondrían
de patitas en la calle.

Y como ninguno de ellos
estaba hecho un alevín
nadie les daba trabajo
ni de gnomo de jardín.

Ahora, desmotivados,
ya no hacen nada bien,
y no se ponen en fila
ni en la cola del INEM.

El enanito gordito
veréis que el destino es cruel—
bebía como una cuba
estando ya como un tonel.

Y como era de esperar
en un cuento realista,
el enanito mudito
nunca pasó una entrevista.

Cansado de no hallar nada,
el enanito dormilón
se echaba el día durmiendo
frente a la televisión.

El enanito tontín
a una anciana disfrazada
un día le fue a robar
la manzana envenenada.

Los meses iban pasando
y era tanta la tensión
que el enanito feliz
cayó en una depresión.

Y el enanito gruñón,
que ya era sindicalista,
un día acabó metiéndose
en un grupo terrorista.

Entonces los enanitos,
hartos de lunes al sol,
fueron a buscar trabajo
en un tablero de rol.

Y ahora trabajan los siete
de duendes meridionales,
pero les pagan muy poco
porque allí son ilegales.

Moraleja
No hace falta ser muy listo
para entender al momento
que la vida de un parado
no es una vida de cuento.
Poema de (Dino Lanti)

dimecres, 13 de juny de 2018

Novetats estiu 2018


En aquest vídeo podeu veure les novetats per aquest estiu. Recordeu que si us voleu endur llibres, còmics o vídeos per llegir o mirar durant les vacances podeu gaudir d'un préstec extraordinari de 6 documents que podreu retornar al setembre, a l'inici de les classes. A més, us recordem que la biblioteca estarà oberta a partir del dia 25 de juny fins el 20 de juliol tots els dies pels matins, de 9:00 a 13:00 hores.

dilluns, 11 de juny de 2018

El mot, la paraula, el terme...

pantufla1. f. pantuflo.1. m. Calzadoespecie de chinela o zapato sin orejas ni talónque para mayo comodidad se usa en casa.
Diccionario de la lengua española. Real Academia Española.
Los primeros días nos pareció penoso porque ambos habíamos dejado en la parte tomada muchas cosas que queríamos. Mis libros de literatura francesa, por ejemplo, estaban todos en la biblioteca. Irene extrañaba unas carpetas, un par de pantuflas que tanto la abrigaban en invierno. Yo sentía mi pipa de enebro y creo que Irene pensó en una botella de Hesperidina de muchos años. Con frecuencia (pero esto solamente sucedió los primeros días) cerrábamos algún cajón de las cómodas y nos mirábamos con tristeza.
-No está aquí.
Y era una cosa más de todo lo que habíamos perdido al otro lado de la casa.

Casa tomada, de Los relatos 3 (pasajes) de Julio Cortázar. Alianza (pàg.10)

dijous, 7 de juny de 2018

Un tast dels centres d'interès


Des de la biblioteca estem treballant en oferir als usuaris nous recursos i serveis que els ajudin a trobar informació d'una manera accesible, actualitzada i útil pels seus interessos.

Avui us presentem el centre d'interès dedicat a la cerca de feina.

Els llibres d'aquest centre disposen d'una etiqueta al llom per a la seva identificació i estan col·locats a una capsa on s'especifica el tipus de tema que es tracta.

S'ha adherit un codi QR a la capsa per poder accedir a un document amb informació seleccionada i de qualitat sobre el mateix tema.

Hem pensat que aquest material pot ser d'utilitat pel treball de recerca de 4 ESO sobre orientació laboral. En breu tindrem més centres preparats.

Podeu trobar el recurs en línia clicant aquí

Si necessiteu més informació, no dubteu en visitar la biblioteca.



dimarts, 5 de juny de 2018

Aparadors literaris


Aquest últim trimestre s’ha iniciat una col·laboració amb els alumnes que fan l’assignatura “Decorem el centre” de la Mercè de Miguel i la biblioteca. Sota el títol «Aparadors literaris», cada any es pretén fer una petita exposició a l’entrada del centre on els protagonistes siguin els llibres. Així, segons el tema escollit, els alumnes fan una escenografia , una ambientació i trien uns llibres concrets per ser exposats.
«Bon estiu» és el títol d’aquesta primera exposició i s’ofereix un recull de títols per tal de poder gaudir del temps lliure de les vacances d'estiu, llegint llibres.

dilluns, 4 de juny de 2018

Recomanació de juny



La lectura que us recomano aquest mes de juny és Sapiens: de animales a dioses, de Yuval Noah Harari, juntament amb la seva continuació Homo Deus: una breu història del demà.

Sàpiens: de animales a dioses

L’autor presenta d’una manera divulgativa els grans macroprocessos de la història de la humanitat, començant des dels orígens de l’espècie homo sàpiens (compartida amb altres espècies homo), fins a l’actualitat. Amb una escriptura àgil i no exempta d’humor i rigorositat alhora capta l’essència dels fets humans i descriu una sèrie de teories sobre diversos temes: la fi de les altres espècies homo; el pas de caçadors-recol·lectors a l’agricultura; l’aparició de la religió i les diferències entre monoteisme i politeisme; la revolució industrial i la seva contribució al desenvolupament tecnològic; l’aparició dels sistemes polítics (qualificats com a creences) i la tendència envers la globalització provocada per l’imperialisme i la tecnificació del món actual. Per acabar ens deixa sobre la taula unes preguntes transcendentals: cap a on anem?; sabem el que volem?
Quan els humans ens fem aquestes preguntes solem acudir a la filosofia, a les religions, a les ciències... En aquest cas les respostes provenen de la història. Harari, especialitzat en processos macrohistòrics, ens aporta una panoràmica dels homo sàpiens des dels seus orígens fins al present i ens ofereix diverses teories sobre l’hipotètic futur en el segon llibre Homo Deus: una breu història del demà.


Homo Deus, l’autor parteix dels macroprocessos abans esmentats per plantejar diverses teories sobre el futur. Creu que l’època que vivim és el final del humanisme/antropocentrisme, i que ens acostem a una història dominada pels grans fluxos de dades i la biotecnologia. Segons Harari els humans estem acabant amb la fam, les guerres i les malalties, i ens dirigim a conquerir la immortalitat, la felicitat i la divinitat mitjançant l’enginyeria genètica i la intel·ligència artificial, malgrat que aquestes dues opcions siguin oposades a l’humanisme doncs podrien deixar l’homo sapiens en un estadi endarrerit respecte l’evolució.
A partir d’aquí, el seu relat ens endinsa en qüestions d’història-ficció que donarien per hores de discussió, de font de creació de literatura futurista o de pessimisme/optimisme sobre l’avenir de la humanitat. Us faig un tast per que us animeu a llegir-lo:
-Quines d’aquestes característiques està avançant més, la intel·ligència o la consciència?
-Si l’home com a ser que es pensa superior ha dominat i maltractat a animals, ecosistemes, gèneres, ètnies, ideologies i creences, les màquines superiors farien el mateix amb nosaltres?
-Estem passant dels conceptes d’individus, lliures, amb capacitat d’autoconeixement de nosaltres mateixos als conceptes de «dividus», no lliures, amb algoritmes externs (com l’anàlisi d’ADN, el seguiment dels nostres bioritmes i la resolució de necessitats d’informació i consum per aparells electrònics) que ens coneixeran millor que nosaltres mateixos ?
-Les noves tecnologies generaran «tecnoreligions» o religions de dades que ens proporcionaran felicitat en aquesta vida enlloc del «més enllà»?
-Com combinem l’humanisme, les tendències geopolítiques o la justícia social amb el flux de dades universal i amb la biotecnologia?
-Si, tal com afirma l’autor, la descripció del funcionament humà/biològic depèn de l’època en que es viu, potser que dins l’actualitat es pensi que els organismes són algoritmes degut a la aparició de les noves tecnologies algorítmiques?
-Ens acostem a la compleció de la nostra tasca còsmica com a espècie?
Aquestes preguntes i moltes més aniran apareixent al llarg de la lectura, sorprenent al lector i animant-lo a pensar de manera global. Podem quedar bocabadats seguint el pensament de Harari, trobar disconformitats i punts altament discutibles sobre les seves teories, però penso que mai ens deixarà indiferents.
Bé, espero que gaudiu dels llibres i... bones lectures!


dijous, 31 de maig de 2018

John Connolly

Avui John Connolly fa 50 anys. Escriptor irlandès conegut per la sèrie de novel·les de detectius protagonitzades per Charlie Parker. Abans d'arribar a fer-se escriptor, John Connolly va treballar de periodista, cambrer, funcionari del govern local i dependent a Harrods.
També ha escrit llibres destinats al public juvenil, disponibles a la biblioteca, com El libro de las cosas perdidas i Las puertas del Infierno.

dimecres, 30 de maig de 2018

Poema del mes

No te rindas
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños.

Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Poema de Mario Benedetti

dimarts, 29 de maig de 2018

Màrius Sampere 1928-2018

El poeta barceloní Màrius Sampere ha mort el passat dissabte als 89 anys a causa d’una llarga malaltia. Sampere, que pertanyia a la generació nascuda abans de la guerra civil, com Jordi Sarsanedas i Rafols Casamada, va ser un autor autodidacte que no assoliria un reconeixement fins als anys 80, malgrat haver escrit des dels 60. L’estil personalíssim del poeta uneix claredat, humor i una certa transcendència fruit de la seva relació amb un Déu a qui intenta apropar-se d’una forma nihilista però gens dolorosa. 
Entre les nombroses distincions a la seva trajectòria hi ha la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Cultura (2003), el Jaume Fuster (2010) i el Lletra d’Or (2016).  Amb motiu de l’entrega d’aquest últim, Sampere va explicar el seu concepte de poesia i de poeta, afirmant que aquest “es nodreix de tots els estímuls exteriors que rep i els converteix en vibració poètica, la seva interpretació de la realitat,” una interpretació del caos “perquè resulti intel·ligible”. “Tot el que faig jo és poètic perquè visc en la poesia” va afegir.
Font: El Periódico
Us deixem amb un dels seus poemes:


UN DIA VAIG ESCRIURE
Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.