Feliç Sant Jordi a totes i tots!!!

Demà, com cada 23 d'abril, es celebra internacionalment el Dia del Llibre, festivitat  que té per objectiu promoure la lectura.

Té origen en la festivitat de la Diada de Sant Jordi, celebrada a Catalunya on, des del segle XV, ha estat tradicional que els homes regalin roses les seves estimades coincidint amb la Fira de les Roses. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang». El mateix dia també és la Diada Nacional de l'Aragó.

El valencià Vicent Clavel proposà, el 1925 que, a canvi, les dones obsequiessin als homes amb un llibre.

Aquesta celebració és promoguda internacionalment per la UNESCO, que va establir-la l'any 1995.

Dia internacional del llibre

Com que aquest any la Diada de Sant Jordi serà en dissabte, demà dijous i fins el proper dilluns, dies 21 a 25 d'abril, tindreu paradeta a la biblioteca del centre amb un petit recull d'obres de diversos gèneres literaris destinades a totes les lectores i lectors de ESO i Batxillerat.

No falteu!

Votació del concurs de microrelats de Sant Jordi 2022 "Ara escric jo!"

Des de la biblioteca de l'INS Miquel Biada convidem tots els membres de la comunitat educativa a participar en la votació dels autors i autores guanyadores del primer concurs de microrelats de Sant Jordi 2022.

Per començar, us deixem enllaç a cadascun dels microrelats perquè feu una repassada abans de decidir-vos:

Paraules d'ànim

El claro del bosque

Buscant la llum

Recuerda mi rosa

Ara, per a poder votar, només cal que cliqueu l'enllaç que trobareu tot seguit i us valideu amb el compte del vostre correu electrònic de centre. Un cop dins, amb dos clics ja ho tindreu fet!

Formulari de votació

Recordeu que els tres relats guanyadors seran premiats amb un val de compra per una llibreria de Mataró.

Les votacions finalitzen el dijous 21 d'abril i els premis es donaran el divendres 22 d'abril durant els actes de celebració del Dia internacional del llibre.

Quart microrelat del "Ara escric jo!" d'aquest Sant Jordi

Recuerda mi rosa

Hoy me he levantado perezosamente, he bostezado y me he acordado de una cosa, hoy es un día especial, no uno cualquiera, porque, ¡Es mi cumpleaños! Me he levantado de la cama, he buscado mis zapatillas y he ido directa a la cocina para que mamá y papá me felicitaran.

En la cocina no estaban, así que he ido para el comedor, no me lo podía creer, no estaban en ningún sitio. Los he llamado a los dos unas cinco veces y al final me he cansado, he pensado que lo mejor sería quedarme en casa, quizás han ido a buscar mi regalo… He desayunado, me he horneado un bizcocho yo solita, estaba tan orgullosa que se me había olvidado sacarlo a tiempo y se ha quemado un poco, pero no pasa nada. Me he cantado cumpleaños feliz a mi misma, ya que nadie lo ha hecho de momento. Ahh, por cierto, hoy es “Sant Jordi”, y cumplo 16. He estado esperando hasta las 7:30 en casa para ver si venían ya papá y mamá, pero no han aparecido.

Vivo muy cerca del instituto, allí en la puerta me he encontrado a mi amiga Inés, estaba un tanto rara. La he saludado y no me ha respondido, me he empezado a preocupar, entonces lo he intentado por segunda vez. Me ha saludado y me ha contado que no ha dormido nada ya que sus padres se están divorciando y no paran de discutir. La interrumpo un momento:

- ¡Mira Inés! Una parada, venden rosas. ¿Compramos una?

- ¡Sí! Me encantan las flores, responde

Le pregunto a la chica cuanto cuesta una y le doy dos euros a cambio de la rosa. Están abriendo la puerta del instituto, cuando suena el tono de mi móvil, voy andando hasta clase con Inés y respondo a la llamada.

- ¿Si?

- Hola, ¿Usted es Claudia López?

- Sí, ¿De parte?

- Somos la policía, queríamos informarle de que sus padres están muertos, han sido asesinados, si quiere más detalles ven a la oficina.

Estoy en clase cuando escucho esto no, no, no, no me lo puedo creer, ¿En mi cumple?

- ¿Es una broma no?

- No señorita Claudia, es verdad, pásate por la oficina cuando puedas.

Termine la llamada, la profesora de inglés ya ha empezado la clase cuando marcho por la puerta. Oigo a Inés preguntándome que donde voy. Ya he salido del instituto, el conserje también me pregunta donde voy y paso de largo. No puedo más. Tenía ganas de acabar con mi vida, nada tenía sentido, ¿Vivir sola por el resto de mi vida? Ahora mismo no quiero ni saber quien ha matado a mis padres, me dije. Solo quiero desaparecer de este mundo, me invade una sensación de rabia y tristeza a la vez. ¿Qué hago ahora?

Saco las llaves y abro el portal, llamo al ascensor y pulsó el número siete, un séptimo, está muy alto podría… Salgo del ascensor y abro la puerta de casa, me quito la chaqueta y voy directa al balcón. Dejo la rosa apoyada en la barandilla del balcón y pongo un pie encima, después el otro, me cuesta, mantener el equilibrio, pero aguanto. Me siento, miro la rosa de reojo y sonrío. Me subo de nuevo a la barandilla, dejo caer mi peso poco a poco, ya no noto los pies en la superficie, estoy cayendo y el aire choca contra mí, me impide abrir los ojos…

Tercer microrelat del "Ara escric jo!" d'aquest Sant Jordi

    * BUSCANT LA LLUM *

- No sé quants n’hi ha, no sé com funcionen n’hi perquè, però el que si que t’ha d’entrar al cap és que existeixen.

- No pot ser, no diguis bestieses, això és impossible.

- Tu ves rient, i ja veuràs.

Digues, la Terra és plana o rodona?

- Rodona, és clar, com vols que la Terra sigui plana…

- Mira al teu voltant, i al paisatge com el veus, pla o rodó?

- Pla, però… Què vols dir amb això?

- Doncs que hi ha moltes maneres de veure les coses, i moltes maneres de no veure-les, i aquesta en seria una d’elles.

- No entenc res, que vols dir?

- Que tu per molt que no els vegis, no vol dir que no existeixin.

- Però ho dius de debò, realment és així?

M'estàs començant a espantar, és realment això el que està passant o ho fas per empipar-me i espantar-me?. Perquè, tu ja saps que a mi no m’agraden aquestes coses…

- Quant de temps fa que ens coneixem?... deu anys. Au va, tu ja em coneixes, jo mai mentiria a un bon amic.

- Jo sóc un bon amic…?

- És clar, sinó, no hagués ni vingut.

- No siguis pilota…

- D’acord. Però has de saber que realment ets genial.

- Si, si, això ja ho sé, pilota.

- Bé, és la veritat, “bon amic”, però… De debò, no em creus?

- Sí, si que et crec però això sembla tret d’un relat de fantasia. Això ho has de reconèixer.

- Bé. potser si.

- Hihi. Però, això vol dir que sempre han viscut amb nosaltres, i que sempre hi viuran?

- Crec que si.

- I tu, què proposes? Que els eliminem?

- No, no crec que aquesta sigui la solució correcte…

- Vols que hi intentem raonar?

- No, no ens entendriem…

- Llavors què, hi intentem batallar o…?

- Són massa forts, tossuts, i no gaire intel·ligents, però, tenen molts aliats.

- Llavors, què fem…?

- Vols dir que fas, tu, perquè, això ja és problema teu, jo només t’he vingut a informar.

- Au va, no em pots deixar així…

- És clar que puc.