* BUSCANT LA LLUM *
- No sé quants n’hi ha, no sé com funcionen n’hi perquè, però el que si que t’ha d’entrar al cap és que existeixen.
- No pot ser, no diguis bestieses, això és impossible.
- Tu ves rient, i ja veuràs.
Digues, la Terra és plana o rodona?
- Rodona, és clar, com vols que la Terra sigui plana…
- Mira al teu voltant, i al paisatge com el veus, pla o rodó?
- Pla, però… Què vols dir amb això?
- Doncs que hi ha moltes maneres de veure les coses, i moltes maneres de no veure-les, i aquesta en seria una d’elles.
- No entenc res, que vols dir?
- Que tu per molt que no els vegis, no vol dir que no existeixin.
- Però ho dius de debò, realment és així?
M'estàs començant a espantar, és realment això el que està passant o ho fas per empipar-me i espantar-me?. Perquè, tu ja saps que a mi no m’agraden aquestes coses…
- Quant de temps fa que ens coneixem?... deu anys. Au va, tu ja em coneixes, jo mai mentiria a un bon amic.
- Jo sóc un bon amic…?
- És clar, sinó, no hagués ni vingut.
- No siguis pilota…
- D’acord. Però has de saber que realment ets genial.
- Si, si, això ja ho sé, pilota.
- Bé, és la veritat, “bon amic”, però… De debò, no em creus?
- Sí, si que et crec però això sembla tret d’un relat de fantasia. Això ho has de reconèixer.
- Bé. potser si.
- Hihi. Però, això vol dir que sempre han viscut amb nosaltres, i que sempre hi viuran?
- Crec que si.
- I tu, què proposes? Que els eliminem?
- No, no crec que aquesta sigui la solució correcte…
- Vols que hi intentem raonar?
- No, no ens entendriem…
- Llavors què, hi intentem batallar o…?
- Són massa forts, tossuts, i no gaire intel·ligents, però, tenen molts aliats.
- Llavors, què fem…?
- Vols dir que fas, tu, perquè, això ja és problema teu, jo només t’he vingut a informar.
- Au va, no em pots deixar així…
- És clar que puc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada