dijous, 30 de gener del 2020

30 de gener: Dia Escolar de la No-Violencia i la Pau

 
Il·lustració de Carter Goodrich
Mientras que los gobiernos den el ejemplo de matar a sus enemigos, los ciudadanos matarán a los suyos.”
Elbert Hubbard.

Gerald Durrell

Avui fa 25 anys de la mort de Gerald Durrell. Naturalista, zoòleg, conservacionista, escriptor i presentador de televisió anglès. La seva obra més coneguda és La meva família i altres animals. Molt conegut també pel seu parc zoològic a l’illa de Jersy.
Si voleu conéixer l’obra d’aquest autor a la biblioteca tenim els següents títols:
  • El naturalista amateur
  • El paquete parlante
  • La meva família i altres animals
  • La Rosy, una parenta de pes.

dimecres, 29 de gener del 2020

El Corb d'Edgar Allan Poe

Avui fa 175 anys de la primera publicació d'El Corb escrit per Edgar Allan Poe
EL CORB

Temps ha, en una nit d’oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d’uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l’armella del picaporta
colpí d’improvís la porta del meu isolat recés.
«Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
                                                                tan sols això i no res més.»
Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l’aurora; treva pel mal que em devora
d’ençà que ha mort Leonora: era en va que l’implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
                                                             i aquí baix, de nom, mai més.
I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m’estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d’una repetint: «Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
                                                                    això deu ser i no res més.
Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se’m desarma:
«Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés.»
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
                                                                   tan sols tenebres, res més.
Escrutant l’ombra a distància, sumit en pors i ignorància,
tramava somnis que l’home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l’eco només.
                                                                 Simplement això i res més.
De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa,
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
«Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se’m calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
                                                                    era el vent i no res més!»
Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se,
un Corb superb dels sants dies d’antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s’encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s’encimbellà al bust de Pal·las del portal del meu recés;
                                                                 va asseure-s’hi, no res més.
L’au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure’l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
«No per xoll i cara aspriva, ets Corb d’anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?»
                                                     Va respondre el Corb: «Mai més.»
M’admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta,
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d’un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
                                                        amb un nom tal com «Mai més».
Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: «Emprendrà la partida com d’altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés.»
                                                    Llavors va dir el Corb: «Mai més.»
Corprès per una resposta proferida tan a posta,
vaig dir: «El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d’un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
                                                    de “Mai més, mai més, mai més.”»
Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure
l’au de banús; vaig asseure’m davant seu mentre a recés
d’apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
                                                          amb tant de grallar «Mai més».
Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava
a l’ocell d’ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
                                                               no podrà estrènyer mai més!
Crec que va espessir-se l’aire, que uns àngels volant al caire
de l’encatifat brandaven invisibles encensers.
«Míser —crido—, Déu t’envia, valent-se d’àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!»
                                                     Va respondre el Corb: «Mai més.»
«Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!,
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l’Horror té assetjada, t’ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T’ho imploro, és cert, digues, ho és?»
                                                     Va respondre el Corb: «Mai més.»
«Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!,
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l’altra vida
l’estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!»
                                                     Va respondre el Corb: «Mai més.»
«Ocell o diabale, sigui aquest el mot que ens deslligui!»,
vaig vociferar: «L’oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa’m sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura’m!, deixa el bust del meu recés!»
                                                     Va respondre el Corb: «Mai més.»
I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara,
sobre el pàl·lid bust de Pal·las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d’un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l’ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
                                                          no es podrà aixecar —mai més!

dimarts, 28 de gener del 2020

Premis Ciutat de Barcelona 2020

S’han donat a conèixer els guardonats de la nova edició dels premis que atorga l’Ajuntament de Barcelona. Aquests premis són un reconeixement a la creació, la investigació i la producció realitzades a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen.
Enguany, els guardonats en les diferents categories són:
  • Ciències ambientals i de la Terra: El treball d’investigació científica Upper-plate rigidity determines depth-varying rupture behaviour of megathrust earthquakes, dels autors Valentí Sallarès i César R. Ranero, de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC) i ICREA, publicat a la revista Nature el 2019.
  • Ciències de la vida: El treball d’investigació Patient-specific IPSC-derived astrocytes contribute to non-cell autonomous neurodegeneration in Parkinson’s disease, liderat per Antonella Consiglio i Ángel Raya, publicat a la revista Cell Stem Cell.
  • Ciències experimentals i tecnologia: El Doctor Juan Carlos Morales, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), pel descobriment d’un planeta gegant i gasós al voltant d’una estrella de massa petita (GJ 3512).
  • Educació: L’exposició “Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar”, organitzada pel Museu Marítim de Barcelona i Memorial Democràtic.
  • Ciències ambientals i de la Terra: El treball d’investigació científica Upper-plate rigidity determines depth-varying rupture behaviour of megathrust earthquakes, dels autors Valentí Sallarès i César R. Ranero, de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC) i ICREA, publicat a la revista Nature el 2019.
  • Arquitectura i urbanisme: Anna Noguera i Javier Fernández, pel Centre Esportiu Municipal del Turó de la Peira.
  • Mitjans de comunicació: La cobertura de betevé de les mobilitzacions a Barcelona arran de la sentència del judici del procés
  • Premi Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona: Ximena Illanes Zubieta pel llibre En manos de otros. Infancia y abandono en la Barcelona del siglo XV, Ediciones Universidad Católica de Chile, Santiago de Chile, 2019.
  • Cultura popular i comunitària: L’associació Carabutsí, per preservar, valorar i dinamitzar la memòria gitana en perspectiva de gènere i acció intercultural.
  • Teatre: Silvia Delagneau i Max Glaenzel, per l’escenografia i el vestuari de l’espectacle Europa Bull, per la seva incidència en el dispositiu dramatúrgic i per la ironia i la qualitat de la proposta estètica, així com per la seva mirada, el seu compromís amb la creació i la seva aposta per hibridar llenguatges en col·laboració.
  • Disseny: Sara González de Ubieta, pel seu treball innovador sobre disseny de calçat, recollit a la publicació Pràctica.
  • Traducció en llengua catalana: Arnau Barios, per la traducció de l’obra Eugeni Oneguin, d’Aleksandr Puixkin.
  • Assaig, ciències socials i humanitats: Marta Marín-Dòmine, pel llibre Fugir era el més bell que teníem.
  • Circ: A la companyia Baró d'Evel per l’espectacle Falaise.
  • Audiovisuals: Dones Visuals, per les seves iniciatives en el suport i la visualització del treball de les cineastes i pel seu compromís en la transformació dels imaginaris androcèntrics.
  • Arts visuals: Kao Malo Vode Na Dlanu (Com una mica d'aigua al palmell de la mà), un projecte de Mireia Sallarès sobre I’amor a Sèrbia.
  • Dansa: A l’obra Set of Sets, dels coreògrafs Guy Nader i Maria Campos.
  • Literatura en llengua catalana: A l’obra Serem Atlàntida, de Joan Benesiu, d’Edicions del Periscopi, per una creació narrativa d’una gran ambició literària.
  • Literatura en llengua castellana: Mateo García Elizondo, per la seva obra Una cita con la Lady, per una prosa brillant que construeix, sense metàfores, la vida interior d’un personatge marginal i recupera de forma insòlita el motiu clàssic de la bona mort.
  • Música: Chicuelo i Marco Mezquida, pel seu disc No hay dos sin tres.

dilluns, 27 de gener del 2020

Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes

Núria Pradas guanya el 40è Premi Ramon Llull amb la novel·la Tota una vida per recorda.
Novel·la amb una protagonista femenina forta, un entorn històric fascinant i una barreja intrigant de personatges de ficció i de la vida real.
La Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a dones. I així, entre amors i desamors, encaixant els cops que li dona la vida, la Sophie lluitarà fins al final enmig d’una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació de principis del segle xx.
Va passejar la mirada per l’habitació de matrimoni. Damunt de la tauleta de nit encara reposava un dels fullets que s’havien repartit a les portes del Carthay amb les imatges dels set nans i aquell lema que havia trobat tan encertat:
Tres anys per crear-la,
una hora i mitja per gaudir-ne
i tota una vida per recordar-la.

Auschwitz

Avui es compleixen 75 anys de l'alliberament del camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz.
El 27 de gener del 1945, l'Exèrcit Roig va alliberar els presoners d'Auschwitz a la Polònia llavors ocupada per l'Alemanya nazi. Segons les estimacions, només a Auschwitz van ser assassinades més d'un milió de persones, en la seva majoria jueus, però també homosexuals, discapacitats, gitanos o presos polítics. En total, l'Holocaust va costar la vida al voltant de sis milions de jueus.
Per recordar els jueus europeus assassinats, en moltes ciutats del món han volgut fer un homenatge a través de diverses activitats: exposicions, encesa d’espelmes, concerts, conferències, etc.
(Informació extreta de Regió7)
A la biblioteca hi ha diversos llibres sobre Auschwitz i els camps de concentració:
CONEIXEMENT
  • Haffner, Sebastian. Alemania: Jekyll y Hyde: 1939, el nazismo visto desde dentro.
  • El horror de los campos de concentración: deportación.
  • Jiménez Burillo, Florencio. L’holocaust nazi.
  • Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis.
NOVEL·LES
  • Anglada, Maria Àngels. El violí d’Auschwitz.
  • Boyne, John. El noi del pijama de ratlles.
  • Frank, Ana. Diario.
  • Hack, Erich. La boda d’Auschwitz.
  • Kerr, Judith. Cuando Hitller robó el Conejo Rosa.
  • Miralles, Francesc. El Quart Reich.
  • Orlev, Uri. Corre, noi, corre!.
  • Orlev, Uri. L’illa del carrer dels Ocells.
  • Orlev, Uri. Soldados de plomo.
  • Salmerón, Rafael. La cometa de Noa.
  • Spiegelman, Art. Maus: relat d’un supervivent. (còmic)
  • Tabucchi, Antonio. Afirma Pereira.
  • Uhlman, Fred. L’amic retrobat.

divendres, 24 de gener del 2020

BCNegra: Festival de Novel·la Negra a Barcelona

Cartell de Susana Blasco

Un any més té lloc a Barcelona el Festival de Novel·la Negra que enguany celebra la 15a edició. Amb un programa replet d’activitats (clubs de lectura, exposicions, cinema, rutes, taules rodons, jocs,...) hi trobareu diversos espais on gaudir de tots els ingredients d’aquest genere literari.
Per més informació podeu consultar la web oficial.

dimecres, 22 de gener del 2020

El mot, la paraula, el terme...

fulmar : m. [ZOO] Ocell marí de la família dels procel·làrids, semblant al gavià, que viu a les costes de l’oceà Àrtic i en altres mars septentrionals (Fulmarus glacialis).

Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans.

La meitat de les espècies d'ocels marins són parents del
fulmar i han de buscar el menjar a la superfície de l'aigua. L'albatros viu al sud de l'equador. A les illes on acostuma a fer el niu, a més de dos mil quilòmetres de qualsevol nucli urbà, sovint ha de pondre el seu únic ou envoltat d'encenedors, ampolles de detergent, raspalls, restes de xarxa de pesca i caixes per al peix, que el mar ha arrossegat terra endins.

Un mar de plàstics.
Blom, Kirsti. Takatuka (pàg. 19)

 

 

dilluns, 20 de gener del 2020

Preparatius de Sant Jordi

Avui, els alumnes col·laboradors de Sant Jordi juntament amb la Teresa i la Sara, hem quedat a la biblioteca per preparar els concursos de Sant Jordi. Durant la reunió hem decidit la modalitat de concursos, els premis, les dates i com serà el lliurament dels premis.
Totes les persones interessades en participar en els concursos, més endavant rebreu tota la informació necessària.
Com sempre, agrair a totes les persones que heu vingut desinteressadament a la reunió, ja que les vostres idees i propostes fan que l’activitat tingui un caràcter més personal i respongui als vostres interessos.

El proverbi

 
Il·lustració d'Aeppol
La lectura té claus que permeten obrir en el nostre interior la porta de cambres on no hauríem sabut arribar pel nostre propi peu.

Marcel Proust

divendres, 17 de gener del 2020

Anne Brontë

Avui fa 200 anys del naixement d’Anne Brontë, novel·lista i poetessa britànica, fou la més jove de la família literària Brontë. Anne Brontë va nàixer al si d'una família eminentment novel·lesca, no sols perquè en van sortir tres grans escriptores: Charlotte Brontë, Emily Brontë i la mateixa Anne, sinó perquè les seues vides i les seues circumstàncies, inclosa la del germà Patrick Branwell Brontë, van servir de puntal destacat en les seues obres, que sovint presenten trets autobiogràfics. L’obra més coneguda és Agnes Grey.

dimecres, 15 de gener del 2020

Recomanació de gener

La lectura que us recomano aquest mes de gener és Germanes, gossos, friquis i altres espècimens de Maite Carranza i Júlia Prats.
La Marina, de forma improvisada, ha d’anar a passar unes setmanes a casa d’una família irlandesa per aprendre anglès. Com cada estiu, aquesta estada a Dublin és per l’Àngela, la germana gran de la Marina, però un brot de varicel·la obliga a la família fer un canvi de plans per no perdre els diners del viatge... la perfecta i angelical Àngela és suplantada per la Marina. A partir d’aquí la novel·la és un deliri, on el sentit de l’humor i les situacions divertides, enrevessades i absurdes generen un ritme trepidant que atrapa al lector.
El to fresc, desenfadat, amb tendència a els embolics i ple de complexes de la Marina donen el toc únic a la història, que es veu complementat per un seguit de personatges secundaris molt peculiars, com en Ciceró, un autèntic friqui dels jocs d'ordinador, o el guapíssim Patrick el nòvio de la seva germana o els gossos de Mrs. Higgins, les màfies, els activistes animalistes...
Comèdia esbojarrada, d’intriga, amor i humor, plena de malentesos en la qual ningú és el que sembla. Us asseguro que té els ingredients necessaris per passar una bona estona.
Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!

dilluns, 13 de gener del 2020

Poema del mes

La rueda de los meses

La rueda de los meses
te vamos a cantar
y si no te la sabes,
la vuelves a escuchar.

¿Quién es el uno?
Enero nevado.
¿Quién es el dos?
Febrero alocado?
¿Quién es el tres?
Marzo ventoso.
¿Quién es el cuatro?
Abril lluvioso.
¿Quién es el cinco?
Mayo f1orido.
¿Quién es el seis?
Junio con trigo.
¿Quién es el siete?
Julio caliente.
¿Quién es el ocho?
Agosto hirviente.
¿Quién es nueve?
Septiembre estudioso.
¿Quién es el diez?
Octubre con vino.
¿Quién es el once?
Noviembre aburrido.
¿Quién es el doce?
Diciembre festivo.

La rueda de los meses
te vamos a cantar
y si no te la sabes,
la vuelves a escuchar.
Poema de Gloria Fuertes


dimecres, 8 de gener del 2020

Regal dels alumnes de 1 d'ESO a la biblioteca

Els alumnes de primer d’ESO han fet un dossier per la biblioteca, on cadascun d’ells han donat les gràcies per l’escape room que es va organitzar el mes de novembre. Ha estat un regal preciós on hem pogut valorar les vostres opinions, critiques i idees d’una forma molt original, creativa i personal. Gràcies per aquest regal tan especial i dir-vos que és un plaer dissenyar activitats que tenen tan bona acollida.

dilluns, 6 de gener del 2020

Premi Nadal i Josep Pla

Primera nit literària del 2020, amb l'entrega dels Premis Josep Pla i Nadal. La vetllada que obre l'any literari ha guardonat dues autores pràcticament desconegudes per al gran públic: Laia Aguilar i Ana Merino.
Laia Aguilar ha guanyat la 52a edició del Premi Josep Pla amb la novel·la Pluja d'estels. La novel·la narra la reunió d'un grup d'amics que es troben cinc anys després d'un tràgic incident en una casa al cap de Creus amb l'excusa de contemplar una pluja d'estels. Cap dels personatges de la novel·la s'imagina com acabarà la nit i, durant la trobada, es diverteixen, comparteixen confidències, afloren gelosies i històries d'amor.
El Premi Nadal, l'altre guardó de la nit, ha estat per a Ana Merino, amb la novel·la El mapa de los afectos. La primera novel·la de Merino reflexiona sobre les maneres de relacionar-se i sentir afecte i aborda temes com l'amor, la pèrdua, la venjança, el desengany i la traïció.
La història transcorre entre Espanya i una petita comunitat rural dels Estats Units, on una mestra d'escola viu una relació sentimental. El protagonisme d'El mapa de los afectos, però, no se centra tant en la història d'amor de la mestra, sinó en les vides dels habitants del poble.
(Informació extreta de la web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.)

dissabte, 4 de gener del 2020

Benito Pérez Galdós

Avui fa 100 anys de la mort de l’escriptor espanyol Benito Pérez Galdós. Fou un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana. Les obres més destacades que va escriure obres són: La desheredada, España trágica, Misericordia, Fortunata y Jacinta.
D’aquest autor a la biblioteca tenim:
Doña perfecta
El abuelo
Fortunata y Jacinta
Gloria
La desheredada
La fontana de oro
Marianela
Tormento

divendres, 3 de gener del 2020

S'obren les bases del 18è Premi de Narrativa de Ciència-Ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró

Ja s’han obert les bases per a la 18a edició del Premi de Narrativa de Ciència-Ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró. El premi, organitzat per la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, la Societat Catalana de Ciència-Ficció i la Xarxa de Biblioteques de Mataró, està dotat en 3.000 € per a l’obra guanyadora.
Al premi hi poden participar majors de 16 anys que no hagin resultat guanyadors de les darreres 4 edicions. La temàtica, sempre lligada a la ciència-ficció, és lliure i el relat ha de tenir una extensió d’entre 150 i 200 pàgines.
Els treballs s’han de presentar a les oficines de la Direcció de Cultura del 18 al 22 de maig del 2020. El jurat està format per membres de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, un representant de l’editorial Pagès Editors i membres del grup organitzador de les Trobades de Ciència-Ficció de Mataró. El veredicte es donarà a conèixer abans del 30 d'octubre del 2020.
El premi a l’obra guanyadora inclou una tirada inicial de 1.500 exemplars, que formaran part de la col·lecció de Ciència - Ficció de Pagès Editors.

Cliqueu aquí per conéixer les basesdel concurs