por:
1
f. Torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en
presència d’un perill real o imaginari. Tenir por. Tremolar de
por. Els vaig trobar morts de por. De què tens por? El gos li feia
por. 2
por cerval Por extrema. 3
f. Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que
s’esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. Tenir por
de caure. Tinc por que ens castigaran, que no ens castiguin.
Arribaran massa tard: en tinc por. No veníem perquè teníem por de
molestar-vos. 4
de por de [o per por de] loc.
prep. Per
tal d’evitar (quelcom). No ho ha fet de por de rebre.
5
de por que [o per por que] loc.
conj. Tement
que. No ho ha fet per por que li pegarien. 6
de por loc.
adj. Posposada
a un substantiu del qual pondera la quantitat o la intensitat, molt
gran. Hi havia una gentada de por, un desgavell de por. 7
ésser algú de por Ésser molt entremaliat, indòcil. Aquest marrec
és de por!
Institut
d’Estudis Catalans. Diccionari
de la Llengua Catalana.
Em
dic Max, tinc catorze anys i passo molta més por
que els altres nens. Perquè a vegades em passen pel cap unes coses
molt estranyes que no sé què són, d’on vénen ni per a què
serveixen.
Si
és que serveixen per alguna cosa.
I
aleshores tinc la sensació que els altres s’adonen que jo no sóc
com ells i que per això en tenen por.
El
nen que volia matar de
Lolita
Bosch. La Galera Jove (pàg. 9).