dilluns, 25 de febrer de 2013

Lectura recomanada del mes de febrer



SCHMITT, Eric-Emmanuel. El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà. Cruïlla.
La novel·la que us recomano aquest mes de febrer és El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà; un llibre molt lloat per la crítica i ben considerat pels experts en literatura juvenil. El seu èxit ha sigut tal, sobretot a França i Alemanya, que el llibre ha estat adaptat al teatre i dut al cinema pel director François Dupeyron.
Aquesta bona acollida mediàtica, em va originar una certa curiositat i, finalment, vaig acabar llegint-me el llibre.   
El relat es centra en la història d’un vailet jueu anomenat Momo (diminutiu de Mohammed) que viu a un barri obrer de Paris als anys seixanta. Momo no té una vida fàcil: no coneix a la seva mare i el seu pare, un advocat jueu vingut a menys, l’abandona. En tot aquest panorama, Momo estableix una curiosa amistat amb el senyor Ibrahim, el botiguer d’una tenda de queviures del carrer on viu. De fet, la relació amb el senyor Ibrahim comença quan Momo roba productes de la botiga, totalment convençut que el silenciós i misteriós Ibrahim ni se m’adona. El senyor Ibrahim, lluny de prendre represàlies, s’acosta al jove Momo i li dóna afecte, comprensió, saviesa i una mica de llum a la seva vida.  Tal és així, que el senyor Ibrahim s’acaba convertint en el seu pare adoptiu i el deixa hereu de tot el que té.
Al meu parer, El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà és una novel·la força curta (només 63 pàgines i lletra molt gran), si es té en compte tots els fets que es narren. Vaig tenir la sensació que llegia un esbós, un resum de les idees principals que l’autor volia explicar... Per mi és una novel·la massa precipitada i trobo a faltar un tractament més acurat i detallat dels personatges, de les descripcions, de l’entorn, els sentiments... El llenguatge també té aquestes característiques: és senzill, directa i proper
Suposo que el mèrit recau que, bo i que, en el llibre s’explica masses coses i en poques pàgines, et fas una idea molt bona de la personalitat i evolució dels dos personatges. La novel·la és una viatge iniciàtic, és el relat de la vida d’en Momo des del principi de l’adolescència fins a l’edat adulta. La novel·la també és un viatge interior dels dos protagonistes (inici de la vida per Momo i el final de la vida per el senyor Ibrahim), és un cant a l’amistat, a la tolerància i al respecte.
Bo i que aquesta novel·la no hi figurarà entre els meus llibres de capçalera, he de reconèixer que els valors que s’entreveuen en la seva lectura son bons i molt necessaris per tal d’intentar fer una societat més justa entre tots.