Feliç Sant Jordi a totes i tots!!!

Demà, com cada 23 d'abril, es celebra internacionalment el Dia del Llibre, festivitat  que té per objectiu promoure la lectura.

Té origen en la festivitat de la Diada de Sant Jordi, celebrada a Catalunya on, des del segle XV, ha estat tradicional que els homes regalin roses les seves estimades coincidint amb la Fira de les Roses. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang». El mateix dia també és la Diada Nacional de l'Aragó.

El valencià Vicent Clavel proposà, el 1925 que, a canvi, les dones obsequiessin als homes amb un llibre.

Aquesta celebració és promoguda internacionalment per la UNESCO, que va establir-la l'any 1995.

Dia internacional del llibre

Com que aquest any la Diada de Sant Jordi serà en dissabte, demà dijous i fins el proper dilluns, dies 21 a 25 d'abril, tindreu paradeta a la biblioteca del centre amb un petit recull d'obres de diversos gèneres literaris destinades a totes les lectores i lectors de ESO i Batxillerat.

No falteu!

Votació del concurs de microrelats de Sant Jordi 2022 "Ara escric jo!"

Des de la biblioteca de l'INS Miquel Biada convidem tots els membres de la comunitat educativa a participar en la votació dels autors i autores guanyadores del primer concurs de microrelats de Sant Jordi 2022.

Per començar, us deixem enllaç a cadascun dels microrelats perquè feu una repassada abans de decidir-vos:

Paraules d'ànim

El claro del bosque

Buscant la llum

Recuerda mi rosa

Ara, per a poder votar, només cal que cliqueu l'enllaç que trobareu tot seguit i us valideu amb el compte del vostre correu electrònic de centre. Un cop dins, amb dos clics ja ho tindreu fet!

Formulari de votació

Recordeu que els tres relats guanyadors seran premiats amb un val de compra per una llibreria de Mataró.

Les votacions finalitzen el dijous 21 d'abril i els premis es donaran el divendres 22 d'abril durant els actes de celebració del Dia internacional del llibre.

Quart microrelat del "Ara escric jo!" d'aquest Sant Jordi

Recuerda mi rosa

Hoy me he levantado perezosamente, he bostezado y me he acordado de una cosa, hoy es un día especial, no uno cualquiera, porque, ¡Es mi cumpleaños! Me he levantado de la cama, he buscado mis zapatillas y he ido directa a la cocina para que mamá y papá me felicitaran.

En la cocina no estaban, así que he ido para el comedor, no me lo podía creer, no estaban en ningún sitio. Los he llamado a los dos unas cinco veces y al final me he cansado, he pensado que lo mejor sería quedarme en casa, quizás han ido a buscar mi regalo… He desayunado, me he horneado un bizcocho yo solita, estaba tan orgullosa que se me había olvidado sacarlo a tiempo y se ha quemado un poco, pero no pasa nada. Me he cantado cumpleaños feliz a mi misma, ya que nadie lo ha hecho de momento. Ahh, por cierto, hoy es “Sant Jordi”, y cumplo 16. He estado esperando hasta las 7:30 en casa para ver si venían ya papá y mamá, pero no han aparecido.

Vivo muy cerca del instituto, allí en la puerta me he encontrado a mi amiga Inés, estaba un tanto rara. La he saludado y no me ha respondido, me he empezado a preocupar, entonces lo he intentado por segunda vez. Me ha saludado y me ha contado que no ha dormido nada ya que sus padres se están divorciando y no paran de discutir. La interrumpo un momento:

- ¡Mira Inés! Una parada, venden rosas. ¿Compramos una?

- ¡Sí! Me encantan las flores, responde

Le pregunto a la chica cuanto cuesta una y le doy dos euros a cambio de la rosa. Están abriendo la puerta del instituto, cuando suena el tono de mi móvil, voy andando hasta clase con Inés y respondo a la llamada.

- ¿Si?

- Hola, ¿Usted es Claudia López?

- Sí, ¿De parte?

- Somos la policía, queríamos informarle de que sus padres están muertos, han sido asesinados, si quiere más detalles ven a la oficina.

Estoy en clase cuando escucho esto no, no, no, no me lo puedo creer, ¿En mi cumple?

- ¿Es una broma no?

- No señorita Claudia, es verdad, pásate por la oficina cuando puedas.

Termine la llamada, la profesora de inglés ya ha empezado la clase cuando marcho por la puerta. Oigo a Inés preguntándome que donde voy. Ya he salido del instituto, el conserje también me pregunta donde voy y paso de largo. No puedo más. Tenía ganas de acabar con mi vida, nada tenía sentido, ¿Vivir sola por el resto de mi vida? Ahora mismo no quiero ni saber quien ha matado a mis padres, me dije. Solo quiero desaparecer de este mundo, me invade una sensación de rabia y tristeza a la vez. ¿Qué hago ahora?

Saco las llaves y abro el portal, llamo al ascensor y pulsó el número siete, un séptimo, está muy alto podría… Salgo del ascensor y abro la puerta de casa, me quito la chaqueta y voy directa al balcón. Dejo la rosa apoyada en la barandilla del balcón y pongo un pie encima, después el otro, me cuesta, mantener el equilibrio, pero aguanto. Me siento, miro la rosa de reojo y sonrío. Me subo de nuevo a la barandilla, dejo caer mi peso poco a poco, ya no noto los pies en la superficie, estoy cayendo y el aire choca contra mí, me impide abrir los ojos…

Tercer microrelat del "Ara escric jo!" d'aquest Sant Jordi

    * BUSCANT LA LLUM *

- No sé quants n’hi ha, no sé com funcionen n’hi perquè, però el que si que t’ha d’entrar al cap és que existeixen.

- No pot ser, no diguis bestieses, això és impossible.

- Tu ves rient, i ja veuràs.

Digues, la Terra és plana o rodona?

- Rodona, és clar, com vols que la Terra sigui plana…

- Mira al teu voltant, i al paisatge com el veus, pla o rodó?

- Pla, però… Què vols dir amb això?

- Doncs que hi ha moltes maneres de veure les coses, i moltes maneres de no veure-les, i aquesta en seria una d’elles.

- No entenc res, que vols dir?

- Que tu per molt que no els vegis, no vol dir que no existeixin.

- Però ho dius de debò, realment és així?

M'estàs començant a espantar, és realment això el que està passant o ho fas per empipar-me i espantar-me?. Perquè, tu ja saps que a mi no m’agraden aquestes coses…

- Quant de temps fa que ens coneixem?... deu anys. Au va, tu ja em coneixes, jo mai mentiria a un bon amic.

- Jo sóc un bon amic…?

- És clar, sinó, no hagués ni vingut.

- No siguis pilota…

- D’acord. Però has de saber que realment ets genial.

- Si, si, això ja ho sé, pilota.

- Bé, és la veritat, “bon amic”, però… De debò, no em creus?

- Sí, si que et crec però això sembla tret d’un relat de fantasia. Això ho has de reconèixer.

- Bé. potser si.

- Hihi. Però, això vol dir que sempre han viscut amb nosaltres, i que sempre hi viuran?

- Crec que si.

- I tu, què proposes? Que els eliminem?

- No, no crec que aquesta sigui la solució correcte…

- Vols que hi intentem raonar?

- No, no ens entendriem…

- Llavors què, hi intentem batallar o…?

- Són massa forts, tossuts, i no gaire intel·ligents, però, tenen molts aliats.

- Llavors, què fem…?

- Vols dir que fas, tu, perquè, això ja és problema teu, jo només t’he vingut a informar.

- Au va, no em pots deixar així…

- És clar que puc.

Dia internacional del llibre infantil i juvenil

Des del 1967, el 2 d'abril, l'Organització Internacional per al Llibre Juvenil celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil coincidint amb la data del naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen. En aquesta data es busca promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Com que aquest any serà en dissabte, demà divendres i el proper dilluns, dies 1 i 4 d'abril, tindreu paradeta a la biblioteca del centre amb un recull d'obres de diversos gèneres literaris destinades a totes les lectores i lectors de ESO i Batxillerat.

Us esperem!

Segon microrelat del "Ara escric jo!" d'aquest Sant Jordi

 

EL CLARO DEL BOSQUE

-¡Venga va! Al final vamos a llegar tarde.

- De verdad, no creo que sea una buena idea…

- Pero, ¿por qué?

Suspiré y recordé todas las veces que mi padre me había dicho que las hadas eran peligrosas.

- Ya sabes... mi padre y su desprecio hacia la magia.

- A ver… ¿qué tonterías te ha contado ese hombre sobre ellas?

- Él cree que si alguna criatura del bosque descubre que somos humanos nos van a secuestrar, torturar y asesi…

- Suficiente. Creo que a estas alturas ya sabes que nada que lo que él dice se asemeja mucho a la realidad.

- Ya…

- ¡Mira! ¡Ya hemos llegado!

Pasamos unas ramas y llegamos a un claro en el bosque donde todo tipo de criaturas reían, bebían y bailaban.

Elina salió corriendo al encuentro de sus amigas. Su pelo pelirrojo resaltaba entre todo el verde del bosque, su vestido blanco y el reflejo del sol la hacían brillar. Desde donde yo estaba se podía oír su risa. Su...

- Vaya, estás realmente enamorado.

Un chico rubio con un sombrero que parecía un nido se acercó a mí.

- ¿Qué? No para nada es…

- Es sólo tu amiga. Sí, ya he escuchado eso antes.

- Y tú que sabrás sobre…

- ¿Tú y Elina?

“¿Qué le pasa hoy a la gente con interrumpirme? Espera... ¿la conoce?”

- ¿La conoces?

- Mira, sólo te diré una cosa, desde que me he acercado no ha dejado de mirarte.

Y se fue, sin decir nada más.

- ¡Elliot! ¡Has hablado con alguien!

- ¡Oye! Ni que fuese un niño tonto.

No pudo acabar la frase, otra vez, ya que Elina dio un grito de emoción.

- ¡Amo esta canción! ¡Vamos a bailar!

- No, ¡espera!

El chico fue arrastrado a la pista improvisada por su amiga. Al principio estaba tenso pero verla dar vueltas y reír le hizo reír a él también.

Ambos adolescentes disfrutaron bailando entre las hadas y las ninfas, dándose la mano y disfrutando del momento.

Cuando la canción acabó Elliot se quedó parado allí en medio, recuperando el aire y observando a Elina.

Fue en ese momento cuando el joven humano entendió que realmente se había enamorado de la bruja a la que antes llamaba monstruo y ahora mejor amiga.

BÉ per la BE! La biblioteca escolar, UN DRET IRRENUNCIABLE!!!

El proper dissabte dia 30 d'abril del 2022 tindrà lloc a l'Hospitalet del Llobregat una matinal dedicada a la biblioteca escolar organitzada amb el suport de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat i l'Associació de Mestres Rosa Sensat: BÉ per la BE! La biblioteca escolar, un dret irrenunciable.

Per més informació cliqueu l'enllaç següent: 

http://grupbibliomedia.blogspot.com/2022/03/be-per-la-be-la-biblioteca-escolar-un.html

Ja tenim el primer microrelat del Sant Jordi!!!

 

PARAULES D'ÀNIM

En una sabana molt llunyana, hi havia un grup de zebres famolenques, desitjaven trobar menjar.

Un dia, van veure un arbre gegant i florit amb un munt de fruita, però, per arribar-hi tenien que creuar un riu amb unes corrents molt fortes i perilloses, les zebres, no van dubtar en creuar el riu, volien sobreviure.

Les primeres zebres en començar a creuar el riu van ser les més grans, seguides de les més petites, per així poder guiar-les fins a creuar el riu, quan finalment van acabar de creuar el riu totes les zebres, van veure que dues de les zebres petites, s’havien quedat enrere intentant arribar malgrat les fortes corrents.

Pensant que seria impossible salvar-les, les altres zebres els hi van dir a les seves desafortunades companyes que no s’esforçessin, ja que, no podrien arribar, les dos zebres no van fer cas i van seguir nedant contra corrent el més fort que podien, per arribar amb les altres.

Fora de l’aigua, les altres zebres seguien insistint en que els seus esforços serien inútils i que deixessin de patir, però, no van deixar de nedar.

Finalment, una de les zebres va prestar atenció al que les altres zebres li deien i es va rendir, va deixar de nedar i la corrent se la va emportar riu avall.

L’altre zebra tot i la mort de la seva companya, no es va rendir i va continuar nedant amb totes les seves forces, mentre les altres zebres seguien fent-li senyes i cridant que deixes de patir, elles pensaven que no tenia sentit seguir lluitant.

La zebra seguia nedant cada cop amb més força i ganes, fins que al final amb tots els seus esforços va aconseguir arribar.

Quan va estar de peu, les zebres la van mirar sorpreses i li van dir: “Ens agrada que hagis aconseguit arribar després de tot el que t’hem dit”.

La zebra, confosa, els hi va explicar que era parcialment sorda, de manera que no les podia escoltar bé de lluny i que va pensar que la estaven animant a seguir nedant per arribar-hi.

La zebra més sàvia del grup, els hi va dir: “Les paraules tenen un pes molt gran, una paraula d’ànim a algú que està desanimat o preocupat pot motivar-lo a aixecar-se i seguir lluitant, en canvi una paraula perjudicial a algú que està trist o desesperat pot acabar destruint-lo”.

 

 

Ara només falta el teu perquè el puguis veure publicat.

Anima't i guanya un dels tres premis!!!

Concurs per Sant Jordi 2022

El Sant Jordi d'enguany es va acostant poc a poc...

Per aquest motiu, un any més, des de la biblioteca del Biada no hem sabut de parar quiets i deixar-ho passar sense pensar en alguna activitat ben xula destinada a tots vosaltres. Així doncs, us proposem un nou concurs d'escriptura de microrelats: "Ara escric jo!", i pareu atenció, que té premi.

Però, primer de tot, us preguntareu què és un microrelat, oi?

Un microconte o microrelat és un conte molt breu, amb una extensió màxima al voltant de 750 caràcters o 10 línies de text. Es caracteritza per la brevetat de contingut, és concís i d'una gran intensitat expressiva, com un veritable extracte que presenta l'essència d'una història.

Ara voldreu saber com hi podeu participar, veritat?

Les bases són ben senzilles:

1r. Pot participar qualsevol alumna/e del centre, sense límit d'edat.

2n. El microrelat l'haurà d'escriure una única persona.

3r. No copieu d'un altre llibre ni feu un resum, que això no és cap microrelat!

4t. El podreu escriure en català o castellà (no feu servir Google Translator, si us plau).

5è. Nosaltres no serem pas tan estrictes quant a l'extensió del text, de manera que podreu redactar el vostre microrelat fent servir una cara completa d'un full A4.

6è. Com que segurament sereu premiats, necessitarem que, a més de donar-li un títol ben maco i original, escriviu a la capçalera el vostre nom complet i el curs i grup en què esteu aquest curs.

7è. Com es tracta d'explicar una història, tot el contingut haurà de ser un text escrit; això vol dir que no es podran fer servir icones, emoticones, dibuixos, imatges o similars, només lletres (i números, si fos necessari).

8è. Deixem a la vostra imaginació el tema del vostre microrelat i el podreu redactar en prosa, en vers o una barreja (a veure qui s'atreveix amb aquest darrer).

9è. Caldrà que, com estem segurs que sou fantàstics escriptores i escriptors, seguiu la normativa de la llengua en què redacteu el microrelat (no feu faltes d'ortografia que ens fan molt de mal als ulls).

10è. El microrelat l'haureu d'enviar per correu electrònic a l'adreça de la biblioteca indicant a l'assumpte del missatge Ara escric jo!.

11è. El text s'haurà d'enviar en format .PDF perquè els ordinadors de la bilio l'entenguin millor.

12è. Teniu temps d'enviar-lo fins el divendres, dia 15 d'abril.

I què passa amb els premis?

Les escriptores i escriptors de les tres obres que hagin estat triades com guanyadores rebran un val de compra per a fer servir en una de les llibreries de Mataró.

A més, el seu microrelat serà publicat al blog de la biblioteca.

I què passa amb els que no guanyem?

Perquè ningú quedi descontent, també publicarem la resta de microrelats com a premi a l'esforç.

I això és tot quant al Sant Jordi des de la biblioteca del centre. Us animem a participar perquè, qui sap, potser teniu entre vosaltres una futura o futur premi Nobel de Literatura.

La biblioteca

Story Book Animation

 Una plástica definición de todas las aventuras que esconden las páginas de los libros… ¡Es hipnotizante! Y además deja claro que que la imaginación es libre para volar a través de las historias que se nos cuentan si nos dejamos sumergir entre sus páginas.

 

Jack Kerouac

Avui fa 100 anys del naixement de Jack Kerouac, novel·lista estatunidenc, creador del terme beat per anomenar una generació literària surgida a la dècada dels anys 50 . El terme beat prové de "beaten down" (derrotat), reflectint la desesperació d'una societat afectada per la depressió econòmica, la Segona Guerra Mundial i l'amenaça de la bomba atòmica. Representà una nova manera d'entendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, d'obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció.

La seva obra, sobretot l'emblemàtica novel·la On the Road (A la carretera), va reflectir les experiències i desitjos de llibertat d’aquesta generació, representada també per Allen Ginsberg i William Burroughs, entre d’altres.

Shigeru Mizuki

Avui fa 100 anys del naixement de Shigeru Mizuki, mangaka japonès (dibuixant de còmics) considerat el gran mestre del gènere yōkai. Mizuki va ser conegut pel gran contingut d'horror de les seves obres i ha esdevingut un autor important i reconegut dins la història del manga. El seu treball de major renom és GeGeGe no Kitarō.

 

8 de març: Dia Internacional de la Dona

 

Il·lustració de Sara Luz

 

 

«Tinc dret a vestir-me com jo vulgui perquè em vesteixo per a mi i no per incitar la sexualitat de ningú».

Leticia Dolera

El mot, el terme, la paraula...

 

boig boja: 1 adj. i m. i f. Que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental. Tornar-se boig. Té un fill boig. Un hospital de bojos. Tenir una arrel de boig. Córrer com un boig. 2 1 adj. i m. i f. Que experimenta intensament un sentiment, una passió, etc. Boig d’alegria, plorava i reia alhora. Estar boig per una dona. 2 2 adj. i m. i f. Eixelebrat. És tan boig jugant que un dia prendrà mal. 2 3 adj. Desenraonat, excessiu, fora de mida. Li té una estimació boja. Un entusiasme boig. Tenir una sort boja. 3 adj. i m. i f. Babau, totxo, càndid.

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la Llengua Catalana.

Per a mi, les soles persones que compten són els qui són bojos per viure, bojos per parlar, bojos per ser salvats, desitjosos de tot al mateix temps, els qui mai no badallen o diuen coses vulgars, sinó que cremen, cremen, cremen com fabuloses espelmes romanes grogues que esclaten com aranyes pels estels.

A la carretera de Jack Kerouac. Kalandraka.

Pier Paolo Pasolini

 

Avui fa 100 anys del naixement de Pier Paolo Pasolini, escriptor, poeta i director de cinema italià. Pasolini va néixer a Bolonya el 1922. Va viure la seva infància i adolescència a diferents ciutats de la Itàlia septentrional (Parma, Bolonya, Cremona, Reggio Emilia) i més tard a Casarca, el poble de la seva mare, on va romandre fins al 1949. Després d’estudiar lletres a Bolonya es va traslladar a Roma i va començar a publicar una llarga llista de novel·les (Una vida violenta, Els nois del rierol), poemaris (Les cendres de Gramsci, La millor joventut) i assajos de primera magnitud que el van situar a primera línia de la literatura italiana de postguerra. Als anys seixanta Pasolini iniciara una exitosa i controvertida carrera de director cinematogràfic amb pel·lícules com L’evangeli segons Mateu, Mamma Roma, Ocellots i ocellets, Accattone o Teorema.

Enterrament de la sardina

Il·lustració d'Alicja Kozlowska

Sobre el perquè «s'enterra de la sardina», hi ha dues hipòtesis, entre altres possibles. «Sardina» era una manera col·loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s'enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s'entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat.

Una altra hipòtesi, és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle xvi, diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les onze del matí per poder fer un mos que els omplís l'estómac fins a l'hora de dinar, per un quarto, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. En arribar el temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d'aquesta sardina, i començaren el ritual simbòlic d'enterrar-la prop del riu Manzanares i ruixar-la amb vi de Valdepeñas. En una bóta, posaven una carota de la boca de la qual en sortia la sardina per a després d'enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota.

 

El Proverbi

 

Autoria desconeguda

Regala llibres... els dies feiners, de no aniversaris. Regala llibres com qui regala claus, plànols o viatges. Estàs regalant oportunitats per descobrir, orientar-se i volar...

Jaume Centelles

John Tenniel

 

Tal dia com avui, en 1820 va néixer John Tenniel, dibuixant britànic recordat per les seves il·lustracions a Les aventures d'Alícia al País de les Meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l'altra banda, ambdues obres de Lewis Carroll.

Carnestoltes

 

Il·lustració d'Aliona Berechici

El febrer

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però té un al·licient

per la quitxalla

i és que quan se li canten

les absoltes

arriba qui sap d’on

en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo

com si fa fresca,

tothom sol preparar-se

per fer gresca.

Amb roba vella o nova,

com qui endreça,

es prepara amb desfici

la disfressa

per fer cap a la magna

desfilada

on la gent cal que vagi

ben mudada.

Es canta, es balla, es riu

i es fa tabola;

la gent per carnaval

no està mai sola.

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però diverteix molt

a la quitxalla.

Poema de Martí i Pol

La importancia de la lectura

 

21 de febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna

 

«La llengua és el mapa de carreteres d’una cultura. Et diu d’on vénen aquesta gent i cap a on van.»

Rita Mae Brown

El mot, el terme, la paraula...

 

por: 1 f.  Torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en presència d’un perill real o imaginari. Tenir por. Tremolar de por. Els vaig trobar morts de por. De què tens por? El gos li feia por. 2  por cerval Por extrema. 3 f.  Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s’esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. Tenir por de caure. Tinc por que ens castigaran, que no ens castiguin. Arribaran massa tard: en tinc por. No veníem perquè teníem por de molestar-vos. 4  de por de [o per por de] loc. prep. Per tal d’evitar (quelcom). No ho ha fet de por de rebre. 5  de por que [o per por que] loc. conj. Tement que. No ho ha fet per por que li pegarien. 6  de por loc. adj. Posposada a un substantiu del qual pondera la quantitat o la intensitat, molt gran. Hi havia una gentada de por, un desgavell de por. 7  ésser algú de por Ésser molt entremaliat, indòcil. Aquest marrec és de por!

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la Llengua Catalana.

Em dic Max, tinc catorze anys i passo molta més por que els altres nens. Perquè a vegades em passen pel cap unes coses molt estranyes que no sé què són, d’on vénen ni per a què serveixen.

Si és que serveixen per alguna cosa.

I aleshores tinc la sensació que els altres s’adonen que jo no sóc com ells i que per això en tenen por.

El nen que volia matar de Lolita Bosch. La Galera Jove (pàg. 9).

Poema del mes

 

Il·lustració Minas Halaj

El celular

Hablas en tu celular
y hablas y hablas
y ríes en tu celular
sin saber cómo se hizo
y menos cómo funciona
pero qué importa eso
            lo grave es que no sabes
            como yo tampoco sabía
            que muchos mueren en el Congo
                    miles y miles
                    por ese celular
                    mueren en el Congo
en sus montañas hay coltán
                    (además de oro y diamantes)
usado para los condensadores
de los teléfonos celulares
                    por el control de los minerales
                    corporaciones multinacionales
                    hacen esa guerra inacabable
                    5 millones de muertos en 15 años
y no quieren que se sepa
                           país de inmensa riqueza
                           con población pobrísima
80% de las reservas mundiales
del coltán están en el Congo
yace el coltán desde hace años
tres mil millones de años
            Nokia, Motorola, Compak, Sony
                    compran el coltán
            también el Pentágono y también
            la corporación del New York Times
y no quieren que se sepa
ni quieren que se pare la guerra
para seguir agarrando el coltán
niños de 7 a 10 años extraen el coltán
                    porque sus pequeños cuerpos
                    caben en los pequeños huecos
            por 25 centavos al día
y mueren montones de niños
por el polvo del coltán
o martillando la piedra
que les cae encima
                    también The New Yor Times
             que no quiere que se sepa
             y así es que no se sabe
             ese crimen organizado
             de multinacionales
                    la Biblia identifica
                    justicia y verdad
y el amor y la verdad
la importancia pues de la verdad
            que nos hará libres
también la verdad del coltán
coltán dentro de tu celular
en el que hablas y hablas
                    y ríes en tu celular.

Poema de Ernesto Cardenal

11 de febrer: Dia Internacional de la Dona i les Nenes a la Ciència

 

L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l'11 de febrer el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència amb l’objectiu de fomentar l’accés i la participació plena i equitativa de les dones i les nenes en la ciència. 

Per commemorar aquest dia, la Biblioteca Virtual t'ofereix aquest especial de continguts amb recomanacions, selecció de documents, pel·lícules i molts recursos que podràs trobar a la Xarxa de Biblioteques on la dona és la protagonista i així reconèixer el paper clau que juguen les dones en la ciència i la tecnologia.

XII Concurs de relats d'inspiració científica

Ja podeu participar en el concurs Inspiraciència, una iniciativa que relaciona ciència i escriptura d’una manera lúdica, un espai obert per pensar i imaginar la ciència des de la ficció.

Teniu temps fins al 22 de maig, l’últim dia per enviar els vostres relats.

Per més informació sobre les seves modalitats i premis, consulteu el següent enllaç.