La
lectura que us recomano aquest mes de
desembre és tot
un clàssic de la literatura, El
vigilant en el camp de sègol
de J.D. Salinger.
La
novel·la és la narració en primera persona de Holden Caulfield, un
noi de setze anys que
l’han tornat a expulsar d’un centre educatiu, per
no estudiar en cap assignatura, exceptuant literatura.
Tot
el relat està fortament marcat per
la personalitat i el
punt de vista d’en Holden, que explica les
seves vivències d’una forma directa. El llenguatge, desenfadat,
barroer
i un pel provocador, alterna constantment el què diu amb el que
pensa, reflectint el seu malestar interior.
De fet, El
vigilant en el camp de sègol
és
un
viatge
iniciàtic que
retrata
les
tensions i
inseguretats que comporta la transició cap al món adult.
«Entre
d’altres coses, descobriràs que no ets la primera persona que ha
estat mai confusa, espantada, fins i tot fastiguejada pel
comportament humà. Saber que no ets de cap manera l’únic,
t’engrescarà i t’estimularà. Moltes, moltes persones s’han
trobat tan torbades moralment i espiritualment com tu ara mateix.
Afortunadament, alguns van escriure sobre els seus problemes.
Aprendràs d’ells... si vols. Igual algun dia, si tens alguna cosa
per oferir, algú aprendrà alguna cosa de tu. És un preciós
sistema recíproc. I no és educació. És història. És poesia.»
Un
dels aspectes que criden l’atenció del relat d’en Holden és
la crítica a la hipocresia del món dels adults, que la contraposa
amb la ingenuïtat i innocència de la infantesa que representa la
seva germana petita, Phoebe.
Bo
i que en la novel·la no passen moltes
coses, Salinger aconsegueix que et posis a la pell del protagonista i et
reconeguis amb els sentiments propis de l'adolescència, com poden
ser la
desorientació, l’absurditat i
el desencís cap a
la vida adulta.
Una
lectura molt recomanable per a joves a partir de 14 anys que es manté
viva
després
de mig segle d'haver estat escrita.
Bé,
espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!