La novel·la és la narració en primera persona de Holden Caulfield, un noi de setze anys que l’han tornat a expulsar d’un centre educatiu, per no estudiar en cap assignatura, exceptuant literatura.
Tot el relat està fortament marcat per la personalitat i el punt de vista d’en Holden, que explica les seves vivències d’una forma directa. El llenguatge, desenfadat, barroer i un pel provocador, alterna constantment el què diu amb el que pensa, reflectint el seu malestar interior. De fet, El vigilant en el camp de sègol és un viatge iniciàtic que retrata les tensions i inseguretats que comporta la transició cap al món adult.
«Entre d’altres coses, descobriràs que no ets la primera persona que ha estat mai confusa, espantada, fins i tot fastiguejada pel comportament humà. Saber que no ets de cap manera l’únic, t’engrescarà i t’estimularà. Moltes, moltes persones s’han trobat tan torbades moralment i espiritualment com tu ara mateix. Afortunadament, alguns van escriure sobre els seus problemes. Aprendràs d’ells... si vols. Igual algun dia, si tens alguna cosa per oferir, algú aprendrà alguna cosa de tu. És un preciós sistema recíproc. I no és educació. És història. És poesia.»
Un dels aspectes que criden l’atenció del relat d’en Holden és la crítica a la hipocresia del món dels adults, que la contraposa amb la ingenuïtat i innocència de la infantesa que representa la seva germana petita, Phoebe.
Bo i que en la novel·la no passen moltes coses, Salinger aconsegueix que et posis a la pell del protagonista i et reconeguis amb els sentiments propis de l'adolescència, com poden ser la desorientació, l’absurditat i el desencís cap a la vida adulta.
Una lectura molt recomanable per a joves a partir de 14 anys que es manté viva després de mig segle d'haver estat escrita.
Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada