100 anys de la mort de Jack London

Avui, 22 de novembre, fa 100 anys que va morir Jack London, escriptor estatunidenc, autor del conegut llibre d'Ullal Blanc.

D'aquest autor a la biblioteca de l'institut tenim: 

• El silencio blanco y otros relatos
• La llamada de lo salvaje 

 

200 anys de Frankenstein

Aquest any 2016 fa exactament 200 anys que Mary Shelley va escriure la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern, encara que va ser publicada al cap de dos anys, en 1818.

Aquesta novel·la es centra amb Víctor Frankenstein un científic que, abromat pel dolor de la mort de la seva mare, investiga tècniques sobre com tornar a la vida els éssers. Crea un monstre, del qual fuig fastiguejat pel seu aspecte. El monstre intenta apropar-se als humans, que el rebutgen, i s'amaga al camp, on observa durant un any la vida d'una família i adquireix una mínima educació. Alhora, però, s'adona de com és de diferent de les persones i com mai l'acceptaran, motiu pel qual mata un parent del científic.

Aquest, quan s'assabenta, va a buscar la seva criatura i mantené un diàleg on el monstre es justifica i es lamenta de la seva solitud. Després, li demana una companya com ell, a canvi de desaparèixer de la seva vida i no fer més mal. Víctor, però, no compleix la seva promesa per por a crear un altre monstre similar i comença una persecució mútua per donar-se mort (després que diversos estimats del científic siguin assassinats per la criatura). Al Pol Nord, Víctor mor de malaltia i el monstre se suïcida.

Si teniu ganes de llegir aquest clàssic, a la biblioteca de l’institut hi trobareu diverses edicions.

Suzanne, de Leonard Cohen (1934-2016)

Fa una setmana el cantant, novel·lista i poeta Leonard Cohen va morir. Des de la biblioteca el recordem i ens despedim d'ell a través de la lletra de la seva cançó titulada Susanna. 

Susanna té una casa enllà de la ribera.

Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.

 I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.

I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.

I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona.

 Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre.

 I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues.

I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,

 va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven

de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.

I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...».

 Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.

Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam.

 I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues.

Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

 I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.

Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,

mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.

I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,

entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,

com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.

I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella.

 I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre.

 L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.

Traducció al català feta per Josep Maria Andreu

Premio Nacional de narrativa 2016

L'escriptora Cristina Fernández Cubas ( Arenys de Mar, Maresme, 1945), ha estat guardonada pel ministeri d'Educació, Cultura i Esport amb el Premio Nacional de narrativa 2016 per La habitación de Nona, un recull de contes publicat per Tusquets l'any 2015 que ja va guanyar el Premi de la Crítica.

El jurat ha destacat que La habitación de Nona "reflecteix la maduresa d'una obra que representa l'excel·lència del relat breu" i que l'autora "barreja amb mestria la quotidianitat i la fantasia, i aconsegueix l'essència i la vitalitat pròpies del millor d'aquest gènere literari". El premi està dotat amb 20.000 euros.

L'autora va estudiar dret i periodisme i va exercir de periodista en els seus inicis. Va publicar el seu primer llibre de contes el 1980, Mi hermana Elba, amb Tusquets, l'editorial amb qui ha publicat la majoria de les seves obres. Considerada una mestra del relat curt, que ha practicat sovint, també ha publicat dues novel·les (El año de Gracia i El columpio) i una obra de teatre (Hermanas de sangre). El 2013 va fer servir el pseudònim Fernanda Kubbs en la novel·la La puerta entreabierta. Font: ara.cat

A la biblioteca disposem d'un exemplar de la seva obra Mi hermana Elba y los altillos de Brumal.

(Informació extreta de ara.cat)

Recomanació del mes de novembre

La lectura que us recomano aquest mes de novembre és Al viento de la Camarga de Federica de Cesco.

Aquest és un clàssic recuperat, és a dir, és un llibre publicat en 1966 i que s’ha tornat a editar en l’actualita per la seva qualitat literària. 

El personatge principal del llibre és l’Estella, una noia d’uns 14 anys que a causa de la precipitada mort del seu pare, es queda orfe. A partir d’aquí Estella decideix seguir amb l’ofici tradicional del seu pare, el de gardian (pastor de vaques i toros, un vaquer), per tal de poder tirar endavant. Estella aviat s’adonarà que és un ofici dur i cansat, no tant per l’esgotament físic, sinó pel rebuig i oposició que genera aquest ofici realitzat exclusivament per homes.

Dins d’aquest argument, cal afegir-hi un seguit d’elements que embelleixen i potencien la puresa de la història: la naturalesa, el clima i el paisatge peculiar de la Camarga. No és difícil veure l’estreta relació entre tots aquests elements, on la força de les descripcions permet veure un entorn no sempre idealitzat. L’Estella ha de conviure amb el fred, la neu, la pluja i el vent, la xafogor dels estius, amb l'escassetat de menjar pels animals.... Però també, com a lector, et submergeixes dins l’espectacular paisatge de la Camarga, un delta verge ple de vida animal i vegetal.

Bo i que el llibre reflecteix la duresa de la vida, és una lectura molt recomanable, ja que l’autora explica a través de l’Estela la lluita per aconseguir allò que es desitja. De fet, és com si l’autora volgués demostrar que una dona, si s’ho proposa, pot fer el mateix que un home.

Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!

Novetats setembre-desembre 2016

Accés a les portades

Els darrers mesos hem rebut un bon grapat de llibres per compartir amb vosaltres. N'hi ha per tots els gustos, des de les històries de Fairy Oaks pels més joves fins a les darreres novetats de les sagues de Harry Potter i Cazadores de sombras. Llibres sobre dinosaures, dracs, fades, astronomia i física quàntica. Si voleu veure les portades cliqueu sobre aquest text.

El mot, la paraula, el terme...

trinxera 1 1 f. [LC] [DE] Excavació estreta i més o menys llarga, la terra extreta de la qual es fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics.
1 2 f.[OP]Rasa . 2 f. [OP] Excavació per sobre el nivell de la rasant, estreta en relació amb la seva llargària i amb els costats protegits per murs de contenció, o amb prou estabilitat per raó del seu talús, que es construeix per obrir un camí, un canal, etc.
3 f. [LC] Gavardina del tipus que usaven els militars en la Primera Guerra Mundial.

(Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans)

Si és possible ser feliç enmig d’un malson, aleshores el Topthorn i jo vam ser feliços aquell estiu. Havíem de recórrer cada dia el mateix trajecte atapeït de perills fins a la primera línia del foc, que, malgrat les ofensives i contraofensives gairebé continuades, només es traslladava un grapat de metres en una direcció o l’altra. Ens vam convertir en una presència habitual, en aquell sender ple d’esvorancs, arrossegant el nostre carro ambulància carregat amb homes agonitzants i ferits des de les trinxeres.

Cavall de guerra de Michael Morpurgo. Estrella Polar. (pàg. 83)

Setmana de la Ciència

Cartell de Berta Cumellas i Enric Justo

De l’11 al 20 de novembre se celebrarà a Catalunya la 21a Setmana de la Ciència.
Durant la Setmana de la Ciència se celebraran tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast.
Enguany els temes centrals de l’edició d’enguany són, d’una banda, els llegums, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional dels Llegums; la cartografia, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Mapa; i la relació global/local amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Entesa Mundial.

La Setmana de la Ciència també es celebra a l'institut, amb conferències, el concurs de vídeos i jocs matemàtics.

Art i lectura

Jean Baptiste Camille Corot

Premi Herralde de Novel·la 2016

Ahir dilluns 7 de novembre, el mexicà Juan Pablo Villalobos va rebre el Premi Herralde de Novel·la per la seva obra No voy a pedirle a nadie que me crea.

El Premi Herralde de Novel·la va ser creat en 1983 i l’otorga l’editorial Anagrama cada any a novel·les inèdites escrites en castellà.

Poema del mes

Lección de gramática

Yo estoy, tú estás
y ella está y él también;
y todos los que estaban, estuvieron
y están muy bien.

Estamos, estaremos
nosotros; ella y él
estarán lado a lado y yo, que estuve,
estaré.

Y si acaso estuviera
alguien que no haya estado alguna vez,
¡bienvenido!, que estar es lo importante
–y que todos estén.

Poema de David Chericián

El pròxim dilluns 7 de novembre...

Concurs ficcions

EL 2 DE NOVEMBRE TORNA EL CONCURS FICCIONS

Si sou estudiants d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius podeu participar a propera edició del concurs literari Ficcions, l'aventura de crear històries. Us hi esperem!

Ja podeu consultar els títols seleccionats per començar les vostres històries en aquesta nova edició:http://www.ficcions.cat/ficcions/default.php

Vols col·laborar per Sant Jordi?

Tens ganes de col·laborar en l’organització i preparatius dels 

concursos de Sant Jordi?

Com pots col·laborar:

• assistint a les diverses reunions, per establir les bases dels concursos, decidir els temes, els premis, els dies d’entrega dels treballs...
• fent el cartell de Sant Jordi, 
• animant a participar als alumnes i difonent els concursos,
• formant part del jurat i dictaminar els guanyadors,
• dinamitzant l’acte d’entrega dels premis

Les teves opinions i suggeriments son de gran ajuda. 

 

Per mes informació, vina a la biblioteca

1 de novembre: Tots Sants

Il·lustració de Yolanda Twivey

L’1 de novembre és la festa de “Tots Sants”, un dia dedicat als morts i que en diferents pobles es celebra amb festes i ritus molt diversos.

Com ja sabeu, aquí a Catalunya, aquesta diada es coneix com la castanyada . La castanyada també es celebra a la resta de la Península Ibèrica, encara que son festivitats un pel diferents, però bo i així, les castanyes hi tenen un presencia força marcada:

• Galícia: el magosto és la festa tradicional, on es dona molta importància al foc i a les castanyes.

• Astúries: celebren el magüestu, on és típic acompanyar les castanyes amb sidra dolça

• País Basc: la castanyada rep el nom de gaztainerre. Un dels àpats típics d’aquesta festivitat és castanyes rostides acompanyades de cargols i morokil (massa de farina de blat de moro).

• Extremadura: chaquetía o chiquitía és el berenar al camp que es fan els dies 1 i 2 de novembre, on es consumeixen fruits del temps, com ara figues, nous, magranes, castanyes i també coques. Hi ha la tradició de sortir a demanar tots aquests fruits de tardor per les cases.

• Zamora, Àvila, Salamanca, Càceres, Badajoz i Toledo: la castanyada rep el nom de calbote

• Portugal: el nom de la castanyada a Portugal és magusto