Fa una setmana el cantant, novel·lista i poeta Leonard Cohen va morir. Des de la biblioteca el recordem i ens despedim d'ell a través de la lletra de la seva cançó titulada Susanna.
Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i
les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i
això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I
tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us
capta l'ona.
Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per
sempre.
I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues.
I
sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res.
I
Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un
temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs
homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: «Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...».
Però va ofegar-se, ell també,
en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu
clam.
I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.
I
llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu
les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el
fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no
hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries i entremig de flors
enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor
no tenen.
I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella.
I
voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella
ajusta al vostre cos.
Traducció al català feta per Josep Maria Andreu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada