dimecres, 16 de novembre de 2016

Suzanne, de Leonard Cohen (1934-2016)



Fa una setmana el cantant, novel·lista i poeta Leonard Cohen va morir. Des de la biblioteca el recordem i ens despedim d'ell a través de la lletra de la seva cançó titulada Susanna. 









Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
 I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'ona.
 Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre.
 I voleu fer el camí amb ella. I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
 va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: «Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...».
 Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam.
 I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre. L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

 I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa. I voleu fer el camí amb ella.
 I voleu seguir-la a cegues. Confieu potser per sempre.

 L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.

Traducció al català feta per Josep Maria Andreu