«Aquesta història, en quatre paraules, és la d’un monstre que coneix un altre monstre. Un dels monstres soc jo. No us explicaré si acaba bé o malament»... Així de contundent comença el llibre.
Seon Yunjae, un noi de setze anys, explica la seva història marcada per la pèrdua violenta de la seva mare i àvia. Sol, sense cap més familiar, Seon Yunjae afronta aquest fet traumàtic d’una forma totalment objectiva i impertorbable. El motiu d’aquesta reacció: Seon pateix alexitímia, un trastorn de la mida de les amígdales cerebrals (les ametlles, tal com ell les anomena) que l’incapacita experimentar cap emoció i entendre les dels altres. De fet, en Seon sempre ha tingut dificultats per encaixar a la societat, que l’etiqueta de monstre.
El llibre ens endinsa, de forma natural i pausada, a través del creixement psicològic d’en Seon, que es veu fortament sacsejat quan coneix en Gon, un noi de caràcter agressiu i descontrolat. La relació que s’estableix entre aquest dos personatges els transformarà per sempre més.
Ametlla és un llibre profund sobre una història duríssima, on es plantegen temes tan vitals com què significa ser humà o què és no ser-ho (un monstre), com la societat crea els seus monstres o marginats, l'egoisme dels individus i la societat, les diferents formes d'amor, relacions tòxiques, l'abandonament, l’assoliment de la pròpia autonomia... Tractats amb sensibilitat i un ús magistral del llenguatge, proper, senzill i encantador.
Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada