Mankell,
Henning. El gos que corria cap a un estel.
Columna (Columna jove).
Història
que ens explica la vida d’en Joel, un noi d’onze anys que viu sol amb el seu
pare llenyataire en un poblet al nord de Suècia. El xicot somia amb marxar del
poble, trobar la seva mare (que els va abandonar) i descobrir el misteri d'un
gos que apareix de tant en tant durant la nit.
És
una historia d’iniciació a la vida del món adult. L’autor explica el pas de la
infantesa a l’adolescència d’una forma
molt poètica i senzilla, utilitzant en Joel com a fil conductor. Explica els
pensaments, sentiments, pors i neguits d’en Joel que, a través de la seva
poderosa imaginació i sensibilitat, intenta definir-se i trobar el seu lloc en
el món.
Si llegiu
aquesta novel·la no hi trobareu una història trepidant, plena d’aventures i acció,
sinó tot el contrari. El gos que corria
cap a un estel és una novel·la que et transporta a un ambient calmat, on la
climatologia (fred, neu, foscor, canvis d'estació) hi té una presencia aclaparadora, i la soledat
marca la vida del protagonista.
Obra guardonada amb el Premi al millor
llibre juvenil a Suècia l’any 1990 i a Alemanya l’any 1993. El protagonista de
la història continua les seves aventures i fent-se gran en tres títols de la
mateixa col·lecció: Les ombres creixen al
capvespre, El noi que dormia a la neu
i El viatge a la fi del món. Narracions de caire realista, de
maduresa, trufades d’humor. Una de les relacions entre pares i fills més
lliures de la narrativa juvenil. Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada