Lectura recomanada del mes març

OATES, Joyce Carol. Sexy. SM.

Sexy, llibre escrit per l’autora americana Joyce Carol Oates, és el segon llibre que em llegeixo d’aquesta autora i no m’ha decebut gens; igual que la lectura del meu primer llibre Aves del paraíso.

Uf! què dir del llibre o de l’autora?... doncs ben bé no sé massa com començar… Consultant per Internet he pogut esbrinar que l’autora és molt coneguda i valorada a Estats Units, que ha rebut el Pulitzer en tres ocasions i ha estat candidata al Premi Nobel de literatura. També es pot dir, que pràcticament, Joyce Carol Oates ha fet ús de tots els gèneres literaris: novel·la, conte, teatre, poesia, assaig, literatura infantil i juvenil.

El llibre que us recomano aquest mes, Sexy, no desentona massa en la temàtica i estil de l’autora. Així, que en Sexy hi trobareu els temes comuns que l’autora tracta en les seves creacions literàries: la mentida, els rumors, la falsedat, la venjança, les opinions preestablertes, les diferències de classes, etc.  

L’argument de la novel·la es centra en Darren Flynn, un noi de 16 anys molt guapo i atractiu, però extremadament tímid i que es sent constantment observat i intimidat pel seu aspecte físic.

El punt fort del relat esdevé en el moment que un grup d’alumnes empipats pels suspensos del professor Tracy de llengua, inventen una falsa acusació d’abusos sexuals contra ell. Aquesta mentida esdevé d’una magnitud tal, que, a mida que va sent repetida, comentada i versionada, acaba convertint-se en una veritat inqüestionable. L’únic que sap la veritat de tot plegat és Darren, però el protagonista té un embolic mental que no el deixa pensar ni actuar... el seu dubte es remunta a aquell dia que el professor de llengua el va acompanyar a casa en cotxe i... no sap com interpretar el que va passar: els gestos, les paraules, l’actitud...

Com apunta molt bé el comentari que fa Javier Munguía:

“Como muchas novelas para jóvenes, Sexy es una novela de formación, ya que su protagonista va madurando conforme avanza la novela, cruzando un umbral que lo transformará de niño a joven, y de joven a hombre. Darren será testigo de los prejuicios sociales más arraigados y nefastos, y de cómo la justicia brilla por su ausencia en una sociedad cruel y paranoica.

Sin duda, Sexy mueve a la reflexión, nos sensibiliza y a la vez nos enfrenta con un espejo despiadado que nos muestra nuestras peores y más extendidas taras.”

Art i lectura

Isadore Weiner

Lectura recomanada del mes de febrer

SCHMITT, Eric-Emmanuel. El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà. Cruïlla.

La novel·la que us recomano aquest mes de febrer és El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà; un llibre molt lloat per la crítica i ben considerat pels experts en literatura juvenil. El seu èxit ha sigut tal, sobretot a França i Alemanya, que el llibre ha estat adaptat al teatre i dut al cinema pel director François Dupeyron.

Aquesta bona acollida mediàtica, em va originar una certa curiositat i, finalment, vaig acabar llegint-me el llibre.   

El relat es centra en la història d’un vailet jueu anomenat Momo (diminutiu de Mohammed) que viu a un barri obrer de Paris als anys seixanta. Momo no té una vida fàcil: no coneix a la seva mare i el seu pare, un advocat jueu vingut a menys, l’abandona. En tot aquest panorama, Momo estableix una curiosa amistat amb el senyor Ibrahim, el botiguer d’una tenda de queviures del carrer on viu. De fet, la relació amb el senyor Ibrahim comença quan Momo roba productes de la botiga, totalment convençut que el silenciós i misteriós Ibrahim ni se m’adona. El senyor Ibrahim, lluny de prendre represàlies, s’acosta al jove Momo i li dóna afecte, comprensió, saviesa i una mica de llum a la seva vida.  Tal és així, que el senyor Ibrahim s’acaba convertint en el seu pare adoptiu i el deixa hereu de tot el que té.

Al meu parer, El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà és una novel·la força curta (només 63 pàgines i lletra molt gran), si es té en compte tots els fets que es narren. Vaig tenir la sensació que llegia un esbós, un resum de les idees principals que l’autor volia explicar... Per mi és una novel·la massa precipitada i trobo a faltar un tractament més acurat i detallat dels personatges, de les descripcions, de l’entorn, els sentiments... El llenguatge també té aquestes característiques: és senzill, directa i proper. 

Suposo que el mèrit recau que, bo i que, en el llibre s’explica masses coses i en poques pàgines, et fas una idea molt bona de la personalitat i evolució dels dos personatges. La novel·la és una viatge iniciàtic, és el relat de la vida d’en Momo des del principi de l’adolescència fins a l’edat adulta. La novel·la també és un viatge interior dels dos protagonistes (inici de la vida per Momo i el final de la vida per el senyor Ibrahim), és un cant a l’amistat, a la tolerància i al respecte.

Bo i que aquesta novel·la no hi figurarà entre els meus llibres de capçalera, he de reconèixer que els valors que s’entreveuen en la seva lectura son bons i molt necessaris per tal d’intentar fer una societat més justa entre tots.  

Article sobre el Joc de trons

Us facilito un enllaç a un article, titulat “4 raons per llegir Joc de Trons, de George R.R. Martin”, publicat al bloc Tot és una mentida. L’article està disponible a: http://totesunamentida.wordpress.com/

Si teniu ganes de llegir aquesta saga, a la biblioteca hi trobareu la col·lecció en castellà de l'editorial Gigamesh, formada per 5 volums.