estrafolari. adj. Que és estrany i extravagant pel seu caràcter absurd, còmic o ridícul. El majordom era un personatge estrafolari, amb aquells vestits passats de moda i aquell capteniment tan cerimoniós. El pelegrí duia una mena de túnica i un barret estrafolari.
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la Llengua Catalana.
Vaig fixar-me en el cavall, que va esbufegar de manera espectacular, i vaig arronsar les espatlles. La vida s’havia convertit en una cosa francament estranya, els darrers temps; tornar a casa de la tieta Rose al llom d’un cavall no em semblava pas tan estrafolari com algunes coses que havien passat a casa, així que, quan ella em va aixecar i gairebé em va tirar sobre el llom del Bertie Wooster com si fos una cartera d’escola vella, vaig fer els possibles per conservar la calma.
El meu germà es diu Jèssica de John Boyne. Empúries. (pàg. 151)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada