A l’Edat Mitjana, les plagues de fam, les epidèmies de pesta i les baixes causades per les guerres feien que la mort tingués una presència molt destacada a la vida quotidiana. Arran d’això, es van popularitzar a tot Europa les danses macabres, un gènere literari i coreogràfic encaminat a recordar-nos solemnement que el temps és breu.
Tot i que a Catalunya hi ha notícia de l’existència de diverses d’aquestes representacions, la dansa de la mort de Verges és l’única que ha sobreviscut fins a l’actualitat.
Consisteix en un quadre coreogràfic que es representa durant els actes de la processó de Dijous Sant. Cinc esquelets, portant una dalla, una bandera, un rellotge i platets plens de cendra, saltironen al so d’un llòbrec tabal, en una espectacular i corprenedora metàfora de la mort.
(Informació extreta del llibre Misteris de Catalunya per passar por: guia de fets esgarrifosos i llegendes terrorífiques de Sylvia Lagarda-Mata, pàg. 122).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada