La llegenda de Sant Jordi
Sant
Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu
popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia,
però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de
Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i
terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè
pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava
l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels
remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més
profund.
 |
| Il·lustració de Gwenola Carrere |
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de
presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va
donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per
deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure
fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés
la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el
monstre se'n deuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i
malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la
destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com
cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué
que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el
cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus
súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va
començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veïnat, desconsolat,
mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller,
cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La
donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava
una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no
temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia
vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del
sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li
representava el veïnatge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la
donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la
va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la
donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va
seguir tot manso i estamordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que
havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços
oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi
contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei
volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar
que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la
necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i
amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i
per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia
cap premi.
Aleshores,
Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Text extret del Costumari Català de Joan Amades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada