dimecres, 18 de febrer del 2015

Dimecres cendra (Enterrament de la Sardina)



El dimecres Cendra rep el seu nom de la cerimònia litúrgica que tradicionalment es celebrava aquell dia i on es feia una creu de cendra al front dels fidels. Era l’acte anomenat “memeno, homo”, destinat a recordar a la gent que pols som i en pols ens hem de convertir.

Segons Joan Amades és molt comú en les cultures mediterrànies la crema d’un ninot de palla al que ocasionalment se li atorguen els atributs d’algun polític desafecte o d’un personatge conegut. Aquest personatge simbolitzava l’hivern que estava a punt de deixar-se enrere i l’acte simbolitzava la fi del Carnaval.

En algun indret amb forta tradició teatral també s’escenificava la lectura del testament del personatge que estava a punt d’ésser cremat i es feia una solemne processó per acompanyar el difunt, que moltes vegades era anomenada “Processó de la Bona Mort” o “Processó dels Ossos”.

A Mataró, des del 1987 la Confraria de les Set Setmanes s’encarrega que la Vella Quaresma pugui aparèixer a la ciutat i que cada setmana se li talli la pota en l’acte que s’anomena “Serra la Vella”.

I des del 1991, la Confraria de l’Enterrament organitza els actes de l’Enterrament de la Sardina. En primer lloc es duu a terme la vetlla del difunt, a la Capella Ardent ubicada a la Casa Gran, perquè tots els conciutadans i visitants puguin donar el darrer adéu al Rei Pellofa. Al difunt el vetllaran tota una sèrie de personatges significatius de la vida civil i eclesiàstica de la ciutat. Més tard les despulles del finat son conduïdes en una solemne Comitiva amb les marxes fúnebres de la “Societat Musical d’Escura-Cassoles”, i  escortades pels Botargues fins la Plaça de la Muralla, on es procedeix a fer  l’acte de Comiat i la Lectura del Testament, per part del representant de l’Il·lustre Col·legi de Notaris.

Un cop finalitzada la lectura es procedeix a la cerimònia de la Cremació, en la que s’incinera el cos i fa la seva entrada a la plaça la Vellassa, que simbolitza l’esperit de la Quaresma. Malgrat que Pellofa és mort, el seu esperit encara segueix viu en forma de ser personatges que simbolitzen els set pecats capitals. Són els vicis d’en Pellofa que, amb els seus picarols intenten que l’alegria i la disbauxa del Carnestoltes no acabi. Per fer-los fora la Vellassa invoca el seu exercit: Set Velles que simbolitzen les setmanes que té la Quaresma.

La plaça es converteix en un camp de batalla on tots dos bàndols (Velles i Vicis) intenten imposar la seva manera de regir la vida de la ciutat. No obstant, la superioritat que imposa la força del calendari fa que guanyi la Vellassa que s’empassa i fa desaparèixer els Vicis.

Després del triomf sobre els seus enemics, la imponent figura de la Vellassa cedeix el protagonisme a la Vella Quaresma de fusta, que serà conduïda pel Gremi de Portants fins a la Plaça de Portants fins a la Plaça de la Peixateria, on es procedeix a l’Entronització.

La Quaresma és temps d’abstinència, quaranta dies durant els quals no es pot menjar carn, ni gaudir dels plaers de la vida, ni fer celebracions...Durant el s. XIX entre setmana només es podia menjar sopa i verdures, i els caps de setmana, bacallà. Durant el s. XX aquests costums es van anar relaxant i el peix era present també el divendres.
Per celebrar la victòria de la Quaresma a la plaça de la Peixateria es servirà vi calent i bunyols de bacallà.