Feliç Sant Jordi a totes i tots!!!

Demà, com cada 23 d'abril, es celebra internacionalment el Dia del Llibre, festivitat  que té per objectiu promoure la lectura.

Té origen en la festivitat de la Diada de Sant Jordi, celebrada a Catalunya on, des del segle XV, ha estat tradicional que els homes regalin roses les seves estimades coincidint amb la Fira de les Roses. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang». El mateix dia també és la Diada Nacional de l'Aragó.

El valencià Vicent Clavel proposà, el 1925 que, a canvi, les dones obsequiessin als homes amb un llibre.

Aquesta celebració és promoguda internacionalment per la UNESCO, que va establir-la l'any 1995.

Dia internacional del llibre

Com que aquest any la Diada de Sant Jordi serà en dissabte, demà dijous i fins el proper dilluns, dies 21 a 25 d'abril, tindreu paradeta a la biblioteca del centre amb un petit recull d'obres de diversos gèneres literaris destinades a totes les lectores i lectors de ESO i Batxillerat.

No falteu!

Votació del concurs de microrelats de Sant Jordi 2022 "Ara escric jo!"

Des de la biblioteca de l'INS Miquel Biada convidem tots els membres de la comunitat educativa a participar en la votació dels autors i autores guanyadores del primer concurs de microrelats de Sant Jordi 2022.

Per començar, us deixem enllaç a cadascun dels microrelats perquè feu una repassada abans de decidir-vos:

Paraules d'ànim

El claro del bosque

Buscant la llum

Recuerda mi rosa

Ara, per a poder votar, només cal que cliqueu l'enllaç que trobareu tot seguit i us valideu amb el compte del vostre correu electrònic de centre. Un cop dins, amb dos clics ja ho tindreu fet!

Formulari de votació

Recordeu que els tres relats guanyadors seran premiats amb un val de compra per una llibreria de Mataró.

Les votacions finalitzen el dijous 21 d'abril i els premis es donaran el divendres 22 d'abril durant els actes de celebració del Dia internacional del llibre.

Quart microrelat del "Ara escric jo!" d'aquest Sant Jordi

Recuerda mi rosa

Hoy me he levantado perezosamente, he bostezado y me he acordado de una cosa, hoy es un día especial, no uno cualquiera, porque, ¡Es mi cumpleaños! Me he levantado de la cama, he buscado mis zapatillas y he ido directa a la cocina para que mamá y papá me felicitaran.

En la cocina no estaban, así que he ido para el comedor, no me lo podía creer, no estaban en ningún sitio. Los he llamado a los dos unas cinco veces y al final me he cansado, he pensado que lo mejor sería quedarme en casa, quizás han ido a buscar mi regalo… He desayunado, me he horneado un bizcocho yo solita, estaba tan orgullosa que se me había olvidado sacarlo a tiempo y se ha quemado un poco, pero no pasa nada. Me he cantado cumpleaños feliz a mi misma, ya que nadie lo ha hecho de momento. Ahh, por cierto, hoy es “Sant Jordi”, y cumplo 16. He estado esperando hasta las 7:30 en casa para ver si venían ya papá y mamá, pero no han aparecido.

Vivo muy cerca del instituto, allí en la puerta me he encontrado a mi amiga Inés, estaba un tanto rara. La he saludado y no me ha respondido, me he empezado a preocupar, entonces lo he intentado por segunda vez. Me ha saludado y me ha contado que no ha dormido nada ya que sus padres se están divorciando y no paran de discutir. La interrumpo un momento:

- ¡Mira Inés! Una parada, venden rosas. ¿Compramos una?

- ¡Sí! Me encantan las flores, responde

Le pregunto a la chica cuanto cuesta una y le doy dos euros a cambio de la rosa. Están abriendo la puerta del instituto, cuando suena el tono de mi móvil, voy andando hasta clase con Inés y respondo a la llamada.

- ¿Si?

- Hola, ¿Usted es Claudia López?

- Sí, ¿De parte?

- Somos la policía, queríamos informarle de que sus padres están muertos, han sido asesinados, si quiere más detalles ven a la oficina.

Estoy en clase cuando escucho esto no, no, no, no me lo puedo creer, ¿En mi cumple?

- ¿Es una broma no?

- No señorita Claudia, es verdad, pásate por la oficina cuando puedas.

Termine la llamada, la profesora de inglés ya ha empezado la clase cuando marcho por la puerta. Oigo a Inés preguntándome que donde voy. Ya he salido del instituto, el conserje también me pregunta donde voy y paso de largo. No puedo más. Tenía ganas de acabar con mi vida, nada tenía sentido, ¿Vivir sola por el resto de mi vida? Ahora mismo no quiero ni saber quien ha matado a mis padres, me dije. Solo quiero desaparecer de este mundo, me invade una sensación de rabia y tristeza a la vez. ¿Qué hago ahora?

Saco las llaves y abro el portal, llamo al ascensor y pulsó el número siete, un séptimo, está muy alto podría… Salgo del ascensor y abro la puerta de casa, me quito la chaqueta y voy directa al balcón. Dejo la rosa apoyada en la barandilla del balcón y pongo un pie encima, después el otro, me cuesta, mantener el equilibrio, pero aguanto. Me siento, miro la rosa de reojo y sonrío. Me subo de nuevo a la barandilla, dejo caer mi peso poco a poco, ya no noto los pies en la superficie, estoy cayendo y el aire choca contra mí, me impide abrir los ojos…

Tercer microrelat del "Ara escric jo!" d'aquest Sant Jordi

    * BUSCANT LA LLUM *

- No sé quants n’hi ha, no sé com funcionen n’hi perquè, però el que si que t’ha d’entrar al cap és que existeixen.

- No pot ser, no diguis bestieses, això és impossible.

- Tu ves rient, i ja veuràs.

Digues, la Terra és plana o rodona?

- Rodona, és clar, com vols que la Terra sigui plana…

- Mira al teu voltant, i al paisatge com el veus, pla o rodó?

- Pla, però… Què vols dir amb això?

- Doncs que hi ha moltes maneres de veure les coses, i moltes maneres de no veure-les, i aquesta en seria una d’elles.

- No entenc res, que vols dir?

- Que tu per molt que no els vegis, no vol dir que no existeixin.

- Però ho dius de debò, realment és així?

M'estàs començant a espantar, és realment això el que està passant o ho fas per empipar-me i espantar-me?. Perquè, tu ja saps que a mi no m’agraden aquestes coses…

- Quant de temps fa que ens coneixem?... deu anys. Au va, tu ja em coneixes, jo mai mentiria a un bon amic.

- Jo sóc un bon amic…?

- És clar, sinó, no hagués ni vingut.

- No siguis pilota…

- D’acord. Però has de saber que realment ets genial.

- Si, si, això ja ho sé, pilota.

- Bé, és la veritat, “bon amic”, però… De debò, no em creus?

- Sí, si que et crec però això sembla tret d’un relat de fantasia. Això ho has de reconèixer.

- Bé. potser si.

- Hihi. Però, això vol dir que sempre han viscut amb nosaltres, i que sempre hi viuran?

- Crec que si.

- I tu, què proposes? Que els eliminem?

- No, no crec que aquesta sigui la solució correcte…

- Vols que hi intentem raonar?

- No, no ens entendriem…

- Llavors què, hi intentem batallar o…?

- Són massa forts, tossuts, i no gaire intel·ligents, però, tenen molts aliats.

- Llavors, què fem…?

- Vols dir que fas, tu, perquè, això ja és problema teu, jo només t’he vingut a informar.

- Au va, no em pots deixar així…

- És clar que puc.

Dia internacional del llibre infantil i juvenil

Des del 1967, el 2 d'abril, l'Organització Internacional per al Llibre Juvenil celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil coincidint amb la data del naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen. En aquesta data es busca promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Com que aquest any serà en dissabte, demà divendres i el proper dilluns, dies 1 i 4 d'abril, tindreu paradeta a la biblioteca del centre amb un recull d'obres de diversos gèneres literaris destinades a totes les lectores i lectors de ESO i Batxillerat.

Us esperem!

Segon microrelat del "Ara escric jo!" d'aquest Sant Jordi

 

EL CLARO DEL BOSQUE

-¡Venga va! Al final vamos a llegar tarde.

- De verdad, no creo que sea una buena idea…

- Pero, ¿por qué?

Suspiré y recordé todas las veces que mi padre me había dicho que las hadas eran peligrosas.

- Ya sabes... mi padre y su desprecio hacia la magia.

- A ver… ¿qué tonterías te ha contado ese hombre sobre ellas?

- Él cree que si alguna criatura del bosque descubre que somos humanos nos van a secuestrar, torturar y asesi…

- Suficiente. Creo que a estas alturas ya sabes que nada que lo que él dice se asemeja mucho a la realidad.

- Ya…

- ¡Mira! ¡Ya hemos llegado!

Pasamos unas ramas y llegamos a un claro en el bosque donde todo tipo de criaturas reían, bebían y bailaban.

Elina salió corriendo al encuentro de sus amigas. Su pelo pelirrojo resaltaba entre todo el verde del bosque, su vestido blanco y el reflejo del sol la hacían brillar. Desde donde yo estaba se podía oír su risa. Su...

- Vaya, estás realmente enamorado.

Un chico rubio con un sombrero que parecía un nido se acercó a mí.

- ¿Qué? No para nada es…

- Es sólo tu amiga. Sí, ya he escuchado eso antes.

- Y tú que sabrás sobre…

- ¿Tú y Elina?

“¿Qué le pasa hoy a la gente con interrumpirme? Espera... ¿la conoce?”

- ¿La conoces?

- Mira, sólo te diré una cosa, desde que me he acercado no ha dejado de mirarte.

Y se fue, sin decir nada más.

- ¡Elliot! ¡Has hablado con alguien!

- ¡Oye! Ni que fuese un niño tonto.

No pudo acabar la frase, otra vez, ya que Elina dio un grito de emoción.

- ¡Amo esta canción! ¡Vamos a bailar!

- No, ¡espera!

El chico fue arrastrado a la pista improvisada por su amiga. Al principio estaba tenso pero verla dar vueltas y reír le hizo reír a él también.

Ambos adolescentes disfrutaron bailando entre las hadas y las ninfas, dándose la mano y disfrutando del momento.

Cuando la canción acabó Elliot se quedó parado allí en medio, recuperando el aire y observando a Elina.

Fue en ese momento cuando el joven humano entendió que realmente se había enamorado de la bruja a la que antes llamaba monstruo y ahora mejor amiga.

BÉ per la BE! La biblioteca escolar, UN DRET IRRENUNCIABLE!!!

El proper dissabte dia 30 d'abril del 2022 tindrà lloc a l'Hospitalet del Llobregat una matinal dedicada a la biblioteca escolar organitzada amb el suport de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat i l'Associació de Mestres Rosa Sensat: BÉ per la BE! La biblioteca escolar, un dret irrenunciable.

Per més informació cliqueu l'enllaç següent: 

http://grupbibliomedia.blogspot.com/2022/03/be-per-la-be-la-biblioteca-escolar-un.html

Ja tenim el primer microrelat del Sant Jordi!!!

 

PARAULES D'ÀNIM

En una sabana molt llunyana, hi havia un grup de zebres famolenques, desitjaven trobar menjar.

Un dia, van veure un arbre gegant i florit amb un munt de fruita, però, per arribar-hi tenien que creuar un riu amb unes corrents molt fortes i perilloses, les zebres, no van dubtar en creuar el riu, volien sobreviure.

Les primeres zebres en començar a creuar el riu van ser les més grans, seguides de les més petites, per així poder guiar-les fins a creuar el riu, quan finalment van acabar de creuar el riu totes les zebres, van veure que dues de les zebres petites, s’havien quedat enrere intentant arribar malgrat les fortes corrents.

Pensant que seria impossible salvar-les, les altres zebres els hi van dir a les seves desafortunades companyes que no s’esforçessin, ja que, no podrien arribar, les dos zebres no van fer cas i van seguir nedant contra corrent el més fort que podien, per arribar amb les altres.

Fora de l’aigua, les altres zebres seguien insistint en que els seus esforços serien inútils i que deixessin de patir, però, no van deixar de nedar.

Finalment, una de les zebres va prestar atenció al que les altres zebres li deien i es va rendir, va deixar de nedar i la corrent se la va emportar riu avall.

L’altre zebra tot i la mort de la seva companya, no es va rendir i va continuar nedant amb totes les seves forces, mentre les altres zebres seguien fent-li senyes i cridant que deixes de patir, elles pensaven que no tenia sentit seguir lluitant.

La zebra seguia nedant cada cop amb més força i ganes, fins que al final amb tots els seus esforços va aconseguir arribar.

Quan va estar de peu, les zebres la van mirar sorpreses i li van dir: “Ens agrada que hagis aconseguit arribar després de tot el que t’hem dit”.

La zebra, confosa, els hi va explicar que era parcialment sorda, de manera que no les podia escoltar bé de lluny i que va pensar que la estaven animant a seguir nedant per arribar-hi.

La zebra més sàvia del grup, els hi va dir: “Les paraules tenen un pes molt gran, una paraula d’ànim a algú que està desanimat o preocupat pot motivar-lo a aixecar-se i seguir lluitant, en canvi una paraula perjudicial a algú que està trist o desesperat pot acabar destruint-lo”.

 

 

Ara només falta el teu perquè el puguis veure publicat.

Anima't i guanya un dels tres premis!!!

Concurs per Sant Jordi 2022

El Sant Jordi d'enguany es va acostant poc a poc...

Per aquest motiu, un any més, des de la biblioteca del Biada no hem sabut de parar quiets i deixar-ho passar sense pensar en alguna activitat ben xula destinada a tots vosaltres. Així doncs, us proposem un nou concurs d'escriptura de microrelats: "Ara escric jo!", i pareu atenció, que té premi.

Però, primer de tot, us preguntareu què és un microrelat, oi?

Un microconte o microrelat és un conte molt breu, amb una extensió màxima al voltant de 750 caràcters o 10 línies de text. Es caracteritza per la brevetat de contingut, és concís i d'una gran intensitat expressiva, com un veritable extracte que presenta l'essència d'una història.

Ara voldreu saber com hi podeu participar, veritat?

Les bases són ben senzilles:

1r. Pot participar qualsevol alumna/e del centre, sense límit d'edat.

2n. El microrelat l'haurà d'escriure una única persona.

3r. No copieu d'un altre llibre ni feu un resum, que això no és cap microrelat!

4t. El podreu escriure en català o castellà (no feu servir Google Translator, si us plau).

5è. Nosaltres no serem pas tan estrictes quant a l'extensió del text, de manera que podreu redactar el vostre microrelat fent servir una cara completa d'un full A4.

6è. Com que segurament sereu premiats, necessitarem que, a més de donar-li un títol ben maco i original, escriviu a la capçalera el vostre nom complet i el curs i grup en què esteu aquest curs.

7è. Com es tracta d'explicar una història, tot el contingut haurà de ser un text escrit; això vol dir que no es podran fer servir icones, emoticones, dibuixos, imatges o similars, només lletres (i números, si fos necessari).

8è. Deixem a la vostra imaginació el tema del vostre microrelat i el podreu redactar en prosa, en vers o una barreja (a veure qui s'atreveix amb aquest darrer).

9è. Caldrà que, com estem segurs que sou fantàstics escriptores i escriptors, seguiu la normativa de la llengua en què redacteu el microrelat (no feu faltes d'ortografia que ens fan molt de mal als ulls).

10è. El microrelat l'haureu d'enviar per correu electrònic a l'adreça de la biblioteca indicant a l'assumpte del missatge Ara escric jo!.

11è. El text s'haurà d'enviar en format .PDF perquè els ordinadors de la bilio l'entenguin millor.

12è. Teniu temps d'enviar-lo fins el divendres, dia 15 d'abril.

I què passa amb els premis?

Les escriptores i escriptors de les tres obres que hagin estat triades com guanyadores rebran un val de compra per a fer servir en una de les llibreries de Mataró.

A més, el seu microrelat serà publicat al blog de la biblioteca.

I què passa amb els que no guanyem?

Perquè ningú quedi descontent, també publicarem la resta de microrelats com a premi a l'esforç.

I això és tot quant al Sant Jordi des de la biblioteca del centre. Us animem a participar perquè, qui sap, potser teniu entre vosaltres una futura o futur premi Nobel de Literatura.

La biblioteca

Story Book Animation

 Una plástica definición de todas las aventuras que esconden las páginas de los libros… ¡Es hipnotizante! Y además deja claro que que la imaginación es libre para volar a través de las historias que se nos cuentan si nos dejamos sumergir entre sus páginas.

 

Jack Kerouac

Avui fa 100 anys del naixement de Jack Kerouac, novel·lista estatunidenc, creador del terme beat per anomenar una generació literària surgida a la dècada dels anys 50 . El terme beat prové de "beaten down" (derrotat), reflectint la desesperació d'una societat afectada per la depressió econòmica, la Segona Guerra Mundial i l'amenaça de la bomba atòmica. Representà una nova manera d'entendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, d'obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció.

La seva obra, sobretot l'emblemàtica novel·la On the Road (A la carretera), va reflectir les experiències i desitjos de llibertat d’aquesta generació, representada també per Allen Ginsberg i William Burroughs, entre d’altres.

Shigeru Mizuki

Avui fa 100 anys del naixement de Shigeru Mizuki, mangaka japonès (dibuixant de còmics) considerat el gran mestre del gènere yōkai. Mizuki va ser conegut pel gran contingut d'horror de les seves obres i ha esdevingut un autor important i reconegut dins la història del manga. El seu treball de major renom és GeGeGe no Kitarō.

 

8 de març: Dia Internacional de la Dona

 

Il·lustració de Sara Luz

 

 

«Tinc dret a vestir-me com jo vulgui perquè em vesteixo per a mi i no per incitar la sexualitat de ningú».

Leticia Dolera

El mot, el terme, la paraula...

 

boig boja: 1 adj. i m. i f. Que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental. Tornar-se boig. Té un fill boig. Un hospital de bojos. Tenir una arrel de boig. Córrer com un boig. 2 1 adj. i m. i f. Que experimenta intensament un sentiment, una passió, etc. Boig d’alegria, plorava i reia alhora. Estar boig per una dona. 2 2 adj. i m. i f. Eixelebrat. És tan boig jugant que un dia prendrà mal. 2 3 adj. Desenraonat, excessiu, fora de mida. Li té una estimació boja. Un entusiasme boig. Tenir una sort boja. 3 adj. i m. i f. Babau, totxo, càndid.

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la Llengua Catalana.

Per a mi, les soles persones que compten són els qui són bojos per viure, bojos per parlar, bojos per ser salvats, desitjosos de tot al mateix temps, els qui mai no badallen o diuen coses vulgars, sinó que cremen, cremen, cremen com fabuloses espelmes romanes grogues que esclaten com aranyes pels estels.

A la carretera de Jack Kerouac. Kalandraka.