AVI. La veritable confessió de Charlotte Doyle. Bambú.
Últimament estic
llegint un seguit de llibres destinats
al públic juvenil que ofereixen, al lector, un argument que trenca amb els estereotips de gèneres. En
general, son relats on el
protagonista és femení i s’enfronta amb un seguit paràmetres socials preestablerts. Aquestes protagonistes decideixen plantar cara al
seu destí i fer allò que els hi dicta el seu cor. De fet, aquí en el bloc, ja he
recomanat alguns títols, com ara Tigre,
tigre de Lynne Reid Banks, Lili,
libertad de Gonzalo Moure, L’evolució
de Calpurnia Tate de Jacqueline Kelly i Els
Jocs de la fam de Suzanne Collins. La lectura recomanada d’aquest mes de
març, La veritable confessió de Charlotte
Doyle, també presenta aquests ingredients.
La història està ambientada
en la primera meitat del segle XIX i tots els fets es desenvolupen en el veler “Falcó
Marí”. La protagonista és la Charlotte Doyle, una noieta de 13 anys, procedent
d’una família rica i noble, que en acabar els seus estudis inicia el seu viatge
de retorn a casa. Durant la seva estada en el vaixell, Charlotte haurà
d’enfrontar-se amb la duresa de viatjar sola, sense ningú amb qui conversar i
passar el temps, sense cap mena de luxe i amb una colla de mariners que formen
part d’un estatus social molt allunyat al seu. A mesura que va passant el
temps, Charlotte s’adona que el capità és un personatge malvat i tirà, que té
submisa a tota la seva tripulació... tant és així que la mateixa Charlotte es
acusada d’assassinat pel capità. A partir d’aquí, la trama dona un tomb inesperat i l’acció i l’intriga
estan garantides fins al final de la narració.
El “Falcó Marí”,
representa per la Charlotte, el descobriment de les desigualtats socials entre
rics i pobres, però també encarna la valentia, el coratge, la companyonia, la
por, la soledat, l’amistat, les injustícies, el canvi de rols...i, el més
important de tot, en el “Falcó Marí”, la Charlotte es troba a ella mateixa i decideix
sobre el seu futur.
L’estil llibre et transporta a les aventures dels
grans clàssics juvenils, tipus Jules Verne o Herman Melville amb Moby Dick. El relat està escrit en
primera persona, on Charlotte, a través del seu quadern de bitàcola, anota tot
el què va succeint en el veler. No es d’estranyar que, durant tota la història,
hi apareguin termes específics relacionats amb el món dels vaixells. Bo i així
i per tal que els lectors ens situem, al final del llibre hi ha un esquema
detallat de les parts d’un vaixell i una petita explicació d’expressions emprades
pels mariners.
Bé, espero que gaudiu de la novel·la... i bona lectura!!
