125 anys de l'aparició del personatge Sherlock Holmes

Sir Arthur Conan Doyle és l'escriptor i creador de Sherlock Holmes, prototip de detectiu intel·lectual modern.

Va fer aparèixer el personatge per primera vegada a Estudi en escarlata, publicada al Beeton's Christmas Annual, l'any 1887, i acollida sense pena ni glòria.

Doyle no es va desanimar per la freda rebuda del públic i va continuar escrivint. L'èxit li va arribar quan va començar a escurçar les narracions i confiar la feina a un agent que el gener de 1891, va trobar el canal de difusió adequat, la revista literària, Strand Magazine. A partir d'aquell moment va conrear sobretot relats que després s'agruparen en llibres.

Doyle va escriure quatre novel·les i 56 relats, amb el detectiu, entre els anys 1887 i 1927, on també es repetiran una sèrie de personatges: l'inspector Lestrade, de Scotland Yard; els Irregulars, de Baker Street; el germà de Holmes, Mycroft; i el seu rival, el professor Moriarty.

Va arribar un moment que Doyle pensava que el personatge del detectiu no li deixava temps per dedicar-se a la temàtica històrica que tant li agradava i decidí fer-lo desaparèixer a El problema final. Això desagradà als lectors i l'Strand Magazine va perdre molts subscriptors.

Anys després, va escriure El gos de Baskerville, on va tornar a ressuscitar Sherlock Holmes, tot i que en algun moment passa a un segon pla i és el doctor Watson qui destaca.

El personatge

Sherlock Holmes, i també Watson, tenen uns trets característics a la primera novel·la que es repetiran a les narracions posteriors.

Holmes és melòman, maníac, depressiu, consumidor de morfina i cocaïna (drogues legals a l'època), geni de la disfressa i aparentment misogin. Més allò pel que destacà realment va ser pel mètode de treball: l'observació de detalls gairebé inapreciables i la deducció lògica.

L'origen d'aquesta peculiaritat està en que l'autor, metge de professió, a la universitat fou alumne del metge forense Josep Bell que l'instruí en hàbits d'observació. La frase de Sherlock Holmes "és elemental" podria estar inspirada en com feia els diagnòstics Bell.

Així mateix, Sherlock Holmes és una transposició dels herois clàssics del segle XIX; lluita contra el mal, però no fa ús de la força bruta com en segles anteriors, utilitza la seva intel·ligència pràctica superior.

(Informació extreta de la pàgina web de la Diputació de Barcelona. Bibliotreca Virtual) 

Si teniu ganes de conèixer aquest personatge, a la biblioteca trobareu els següents títols:

• Estudi en escarlata
• Las hazañas de Sherlock Holmes
• El sabueso de los Baskerville  

Article sobre la novel·la eròtica

Us facilito un enllaç a un article interessant, titulat “5 novel·les eròtiques (més enllà de Cinquanta ombres d’en Grey), publicat al bloc Tot és una mentida. En l’article, a més de comentar el gran fenomen de ventes de l’obra de E.L. Janes, també fa recomanacions de clàssics de la novel·la eròtica.

L’article està disponible a : http://totesunamentida.wordpress.com/

10 de desembre: Dia Internacional dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unidess  aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.

El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el sí de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

El text de la declaració va ser traduït a multitud d'idiomes, i l'Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".

Un vídeo interessant: Consells d'en Charlie Joe Jackson

Lectura recomanada del mes de desembre

CONNOLLY, John. El libro de las cosas perdidas. Onirio.

Una de les últimes lectures que he llegit ha estat El libro de las cosas perdidas, escrit per John Connolly, autor consagrat de novel·les policíaques per adults. Aquest canvi de gènere i de públic de l’autor (de novel·la policíaca a novel·la fantàstica i de públic adult a públic juvenil) ha estat una de les raons que m’han seduït a endinsar-me en la lectura de la novel·la.

El llibre explica la història d’en David, un noiet de 12 anys, que viu a Londres durant la Segona Guerra Mundial. Tot s’ensorra en el moment que la mare d’en David mort i la seva absència augmenta degut a la freda relació que manté amb el seu pare. La cosa empitjora, mesos després, quan el pare refà la vida amb una altra dona i arriba un nou germà.

Per intentar superar tots aquests canvis, en David es refugia en tot allò que va compartir amb la seva mare: els llibres, les històries de fades i contes tradicionals.

És durant aquest període de canvis que en David comença a tenir desmais, visions i sent les veus dels llibres explicant les seves històries. És llavors quant en David confon la realitat i la fantasia. De fet, el pas del món real al món imaginari està enllaçat per un accident aeri on en David s'hi veu involucrat i no desentona amb el relat de caire realista. Aquest tractament tant integrat dels dos móns, allò real d’allò imaginari, recorda moltíssim la pel·lícula El laberinto del fauno.

Una de les coses que sorprenen a mida que avança la història, és que l’autor juga amb el bagatge lector del protagonista, en David, per introduir, sutilment, molts elements típics de les novel·les fantàstiques i dels contes tradicionals. Així, en David, es troba en situacions que ha llegit i que li permeten resoldre enigmes. També coneix les peculiars històries del contes tradicionals, on els personatges no responen els estereotips pautats.  

És un llibre fàcil de llegir, ja que el  llenguatge és proper i senzill, la qual cosa fa entreveure el potencial narratiu i creatiu de l’autor. A més a més, l'autor fa servir la forma de conte tradicional i fantàstic per enfrontar al protagonista amb tots els neguits i pors de la infantesa i arribar a la maduresa a través de diverses proves que haurà de superar.