La
lectura que us recomano aquest mes de febrer és Eco de Pam
Muñoz Ryan.
La
novel·la comença en el moment que Otto, jugant a fet i amagar amb
els seus amics, s’endinsa al bosc. Esperant ser descobert, Otto
aprofita per llegir el llibre que ha comprat a un gitano. Absort en la
seva lectura, Otto descobreix que s’ha perdut i refent el
camí es troba a tres enigmàtiques germanes. A partir d’aquí, el
seu destí es veu vinculat per sempre més a les tres noies, a una
profecia, a una promesa i a una harmònica.
Al
cap d’un temps, tres vides també quedem lligades
a aquesta harmònica: Friedrich
Schmidt
de l’Alemania, Mike Flannery de Filadèlfia
i
Ivy
María López del Sur de Califòrnia.
Les
històries explicades són d’una gran qualitat literària.
Descripcions
senzilles però força precises que recreen una ambientació de conte
(entre
1933 i 1942), on el rere fons de la Segona Guerra Mundial hi és molt
present. La vida de cada protagonista està narrada amb molta
tendresa i
l’autora perfila molt bé les seves personalitats. Són
històries humanes,
plenes
de vida, de reptes, de pors i superacions, de penúries econòmiques,
però amb aquell encant especial que fa que no puguis parar de
llegir.
De
ritme
lent, suau i harmònic,
la novel·la sembla que
estigui en
sintonia
amb la música
que
transmet
l'harmònica.
De fet, la música embolcalla
per complet les tres històries i es converteix en una metàfora:
la
música
és
un personatge omnipresent
que salva la vida dels protagonistes.
Eco,
t’hipnotitza, és original i bonica... i tal com diu l’editorial
«esta
apasionada novela resonará en tu corazón mucho después de que haya
sonado la última nota»
Bé,
espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!