La
lectura que us recomano aquest mes de febrer és Eco de Pam
Muñoz Ryan.
La
novel·la comença en el moment que Otto, jugant a fet i amagar amb
els seus amics, s’endinsa al bosc. Esperant ser descobert, Otto
aprofita per llegir el llibre que ha comprat a un gitano. Absort en la
seva lectura, Otto descobreix que s’ha perdut i refent el
camí es troba a tres enigmàtiques germanes. A partir d’aquí, el
seu destí es veu vinculat per sempre més a les tres noies, a una
profecia, a una promesa i a una harmònica.
Al
cap d’un temps, tres vides també quedem lligades
a aquesta harmònica: Friedrich
Schmidt
de l’Alemania, Mike Flannery de Filadèlfia
i
Ivy
María López del Sur de Califòrnia.
Les
històries explicades són d’una gran qualitat literària.
Descripcions
senzilles però força precises que recreen una ambientació de conte
(entre
1933 i 1942), on el rere fons de la Segona Guerra Mundial hi és molt
present. La vida de cada protagonista està narrada amb molta
tendresa i
l’autora perfila molt bé les seves personalitats. Són
històries humanes,
plenes
de vida, de reptes, de pors i superacions, de penúries econòmiques,
però amb aquell encant especial que fa que no puguis parar de
llegir.
De
ritme
lent, suau i harmònic,
la novel·la sembla que
estigui en
sintonia
amb la música
que
transmet
l'harmònica.
De fet, la música embolcalla
per complet les tres històries i es converteix en una metàfora:
la
música
és
un personatge omnipresent
que salva la vida dels protagonistes.
Eco,
t’hipnotitza, és original i bonica... i tal com diu l’editorial
«esta
apasionada novela resonará en tu corazón mucho después de que haya
sonado la última nota»
Bé,
espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada