La lectura que us recomano
aquest mes de setembre és Qué blanca más bonita soy de Dolf
Verroen.
Novel·la molt interessant i
original, tant pel tema que tracta com per l’estil que presenta. La
història està protagonitzada per la Maria, una noia de 12 anys que
el dia del seu aniversari rep com a regal en Koko, un petit negre
esclau, i un tros de fusta que li serveix de garrot.
La Maria, a través de 40
capítols, escrits en vers sense rimar, ens reprodueix les seves
reflexions, converses i ens explica tot allò que viu en el seu dia a
dia: com es comporta en Koko, les visites de les seves tietes, la
malaltia del seu avi, la futura institutriu, com respon el pare
davant d’una esclava jove i bonica i com pateix la seva mare...
Bo i que s’expliquen moltes
coses, el relat és curt, el seu to és contundent, directe i clar.
La genialitat del llibre és que en poques paraules l’autor perfila
a la perfecció la psicologia dels personatges i dibuixa un munt de
situacions molt complexes.
Així, doncs, el molt premiat
escriptor holandès Dolf Verroen transporta al lector l'època de
l'esclavitud. En l’epíleg del llibre l’autor diu: «Todas las
personas en esta historia han sido inventadas y, sin embargo, todo
sucedió verdaderamente". Lectura ideal pels amants de la
novel·la realista i de denuncia.
Bé, espero que gaudiu del
llibre i... bona lectura!
