dimecres, 14 de gener del 2015

El mot, la paraula, el terme...



Acariciando. Gerundio del verbo acariciar

Acariciar. Tr. Hacer caricias || 2. Tratar a alguien con amor y ternura. ||3. Dicho de una cosa: Tocar, rozar suavemente a otra. ||4. Complacerse en pensar algo con deseo o esperanza de conseguirlo o llevarlo a cabo.

(Diccionario de la Lengua Española. Real Academia Española)

“Hervé Joncour sintió resbalar el agua por su cuerpo, primero sobre las piernas, y después a lo largo de los brazos, y sobre el pecho. Agua como aceite. Y un silencio extraño a su alrededor. Sintió la ligereza de un velo de seda que descendía sobre él. Y la mano de una mujer –de una mujer- que lo secaba acariciando su piel por todas partes: aquellas manos y aquel paño tejido de nada. Él no se movió en ningún momento, ni siquiera cuando sintió que las manos subían por los hombros hasta el cuello y los dedos – la seda y los dedos-, subían hasta sus labios, y los rozaban, una vez, lentamente, y desaparecían. “

Seda de Alessandro Baricco. Anagrama. (pàg. 48)

dijous, 8 de gener del 2015

Preparatius de Sant Jordi



Com cada any, us recordo que si teniu ganes de participar amb tots els preparatius de Sant Jordi, podeu venir a la biblioteca i apuntar-vos. D’aquesta manera, formareu part dels “col·laboradors de Sant Jordi” i entre tots decidirem els temes dels concursos, els premis, com i quant fer la difusió per les aules, formareu part del jurat i dinamitzareu l’acte d’entrega de premis el dia de Sant Jordi.
Recordeu que la vostra opinió i suggeriments són essencials per tal de fer una diada de Sant Jordi diferent.



Qui pot participar: tots els alumnes de l’ESO i Batxillerat. Els professors i AMPA.

On i quant ens reunim: les reunions es fan a la biblioteca i entre tots decidim el dia i hora que  va millor per reunir-nos.

Poema del mes

Il·lustració de Jan Kudalácek

Cançó de pluja

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Poema de Josep María de Sagarra

dijous, 1 de gener del 2015

Bon Any



 
Il·lustració de Claudia Legnazzi
Bona entrada d’any i … bones lectures per tothom!!