 |
| Il·lustració de Jan Kudalácek |
Cançó
de pluja
No
sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm,
que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi
ha dues perles a la teranyina,
quina
conversa la pluja i la font!
No
sents, cor meu, quina pluja més fina?
No
sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten
les gotes damunt la teulada,
ploren
les gotes damunt del replà...
Gotes
de pluja, gardènia que es bada...
No
sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No
sents, cor meu, quina pau més divina,
amb
la música dels núvols desfets?
Pluja
de nit, delicada veïna,
dentetes
d'aigua en els vidres quiets...
No
sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No
sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre
aquest plor de la pluja nocturna,
i
les estrelles somriuen enllà?
Enllà
somriu un mantell tot espurna...
No
sents, cor meu, que la pena se'n va?
No
sents, cor meu, quina pluja més fina?
No
sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No
sents, cor meu, quina pau més divina?
No
sents, cor meu, que la pena se'n va?
No
sents, cor meu, quina pluja més fina?
Poema
de Josep María de Sagarra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada