Equinocci de tardor

 

Marina Terauds

VERSOS DE GEBRE, FLORS DE TARDOR

I

Abraça’m tardor

abans que se’m rovelli l’ànima.

Cauran les pors

com les fulles de l’arbre.

II

Em podreixo com una flor

ara que ve novembre.

He vist llàgrimes rodolant pel teu cos.

He vist llàgrimes de gebre.

III

Abraça’m ara que cau la tarda.

Abraça’m com un suau mandala.

Cauran les pors com fulles de novembre.

Si poguéssim renéixer com flors de tardor...

Però la nit cau rotunda i severa

i només ens queda una tímida alba

coberta encara de foscor i gebre.

Poema de Gabriel Boloix