dilluns, 30 de desembre del 2019

Romain Rolland

Avui fa 75 anys de la mort de Romain Rolland. Fou catedràtic de música a la Sorbona (1904-12) i fundà diverses revistes musicals, en les quals col·laborà. Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti (1895), les biografies de Beethoven (1903) i Haendel (1910), Musiciens d’autrefois (1908) i Musiciens d’aujord’hui (1908) i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices (7 volums, 1928-45), profunda anàlisi musical i psicològica del compositor. En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles: Le théâtre de la Révolution (1909) i Les Tragédies de la foi (1913). Però la seva obra cabdal és la llarga novel·la Jean-Christophe (1904-12), sobre la turmentada vida d’un músic. Molt notable és també l’obra d’ambient borgonyó Colas Breugnon (1919) i la novel·la L’âme enchantée (1922-34). Escriví també Le voyage interieur (1943) i un estudi sobre Péguy (1944). Durant la Primera Guerra Mundial es declarà pacifista i publicà diverses obres, tot i que fou violentament atacat des de l’aparició de la primera: Au-dessus de la mêlée (1915), Aux peuples assassinés (1917), etc. Fou partidari de la Revolució soviètica i simpatitzà amb la República espanyola. S'interessà també pel pacifisme i la mística hindú: Mahatma Gandhi (1923), Essai sur la mystique et l’action de l’Inde vivante (1929-30). Les seves Mémoires (1956) i la publicació del seu diari i la correspondència ajuden a completar la visió de la seva extraordinària personalitat. Fou premi Nobel el 1915.
(Informació extreta d’ enciclopèdia.cat)