La
lectura que us recomano aquest mes de novembre és la Cançó del
cucut de Frances Hardinge.
La
Triss ja no torna a ser la mateixa després de despertar d’un
accident. Tot ha canviat. El seu món interior es veu fortament
sacsejat pels rècords de com ha de ser i com ha d’actuar,
trobant-se estranya i aliena a la seva persona. Viu amb el patiment
d’una gana voraç que la desconcerta i li desvetlla els instints
més primitius, es desperta sovint amb el llit ple de fulles... El
món en el què viu és hostil amb ella: nines que parlen i es mouen,
uns pares que la tracten amb desconfiança, una germana petita que li
té por, éssers inquietants que s’interposen a la seva vida...
Tots aquests canvis portaran a la Triss a emprendre un viatge per
recuperar la seva identitat i protegir la seva família.
Novel·la
fantàstica amb tocs sinistres que inquieten i intriguen, alhora. És,
però, el viatge emocional de la Triss el què et lliga a la
novel·la. Des del primer moment, et deixes endur pel relat amb certa
incertesa fins a descobrir la realitat de la Triss, totalment
vinculada al món imaginari creat per l'autora, situat en un context
històric real que tenyeixen l’obra d’una atmosfera
de contes de fades.
La
Cançó del Cucut presenta un estil narratiu ben elaborat, amb
un ritme pausat i una prosa rica. Al llarg de la novel·la hi ha
descripcions que commouen, per la seva força i sensibilitat i et fan
vibrar. Destaco tres d’aquests moments: els desconcert que li
desperta el Jazz a la Triss, la relació entre la Pen, la Triss i la
Violet i el neguit que li provoca la constant gana que té la Triss.
Novel·la
que ha estat mereixedora del Premi Llibreter 2019 dins la categoria
juvenil és sens dubte una obra ben
escrita, original, ideal pels amants de la fantasia.
Bé,
espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada