dilluns, 4 de juny de 2018

Recomanació de juny



La lectura que us recomano aquest mes de juny és Sapiens: de animales a dioses, de Yuval Noah Harari, juntament amb la seva continuació Homo Deus: una breu història del demà.

Sàpiens: de animales a dioses

L’autor presenta d’una manera divulgativa els grans macroprocessos de la història de la humanitat, començant des dels orígens de l’espècie homo sàpiens (compartida amb altres espècies homo), fins a l’actualitat. Amb una escriptura àgil i no exempta d’humor i rigorositat alhora capta l’essència dels fets humans i descriu una sèrie de teories sobre diversos temes: la fi de les altres espècies homo; el pas de caçadors-recol·lectors a l’agricultura; l’aparició de la religió i les diferències entre monoteisme i politeisme; la revolució industrial i la seva contribució al desenvolupament tecnològic; l’aparició dels sistemes polítics (qualificats com a creences) i la tendència envers la globalització provocada per l’imperialisme i la tecnificació del món actual. Per acabar ens deixa sobre la taula unes preguntes transcendentals: cap a on anem?; sabem el que volem?
Quan els humans ens fem aquestes preguntes solem acudir a la filosofia, a les religions, a les ciències... En aquest cas les respostes provenen de la història. Harari, especialitzat en processos macrohistòrics, ens aporta una panoràmica dels homo sàpiens des dels seus orígens fins al present i ens ofereix diverses teories sobre l’hipotètic futur en el segon llibre Homo Deus: una breu història del demà.


Homo Deus, l’autor parteix dels macroprocessos abans esmentats per plantejar diverses teories sobre el futur. Creu que l’època que vivim és el final del humanisme/antropocentrisme, i que ens acostem a una història dominada pels grans fluxos de dades i la biotecnologia. Segons Harari els humans estem acabant amb la fam, les guerres i les malalties, i ens dirigim a conquerir la immortalitat, la felicitat i la divinitat mitjançant l’enginyeria genètica i la intel·ligència artificial, malgrat que aquestes dues opcions siguin oposades a l’humanisme doncs podrien deixar l’homo sapiens en un estadi endarrerit respecte l’evolució.
A partir d’aquí, el seu relat ens endinsa en qüestions d’història-ficció que donarien per hores de discussió, de font de creació de literatura futurista o de pessimisme/optimisme sobre l’avenir de la humanitat. Us faig un tast per que us animeu a llegir-lo:
-Quines d’aquestes característiques està avançant més, la intel·ligència o la consciència?
-Si l’home com a ser que es pensa superior ha dominat i maltractat a animals, ecosistemes, gèneres, ètnies, ideologies i creences, les màquines superiors farien el mateix amb nosaltres?
-Estem passant dels conceptes d’individus, lliures, amb capacitat d’autoconeixement de nosaltres mateixos als conceptes de «dividus», no lliures, amb algoritmes externs (com l’anàlisi d’ADN, el seguiment dels nostres bioritmes i la resolució de necessitats d’informació i consum per aparells electrònics) que ens coneixeran millor que nosaltres mateixos ?
-Les noves tecnologies generaran «tecnoreligions» o religions de dades que ens proporcionaran felicitat en aquesta vida enlloc del «més enllà»?
-Com combinem l’humanisme, les tendències geopolítiques o la justícia social amb el flux de dades universal i amb la biotecnologia?
-Si, tal com afirma l’autor, la descripció del funcionament humà/biològic depèn de l’època en que es viu, potser que dins l’actualitat es pensi que els organismes són algoritmes degut a la aparició de les noves tecnologies algorítmiques?
-Ens acostem a la compleció de la nostra tasca còsmica com a espècie?
Aquestes preguntes i moltes més aniran apareixent al llarg de la lectura, sorprenent al lector i animant-lo a pensar de manera global. Podem quedar bocabadats seguint el pensament de Harari, trobar disconformitats i punts altament discutibles sobre les seves teories, però penso que mai ens deixarà indiferents.
Bé, espero que gaudiu dels llibres i... bones lectures!