La
lectura que us recomano aquest mes de juny és Sapiens:
de animales a dioses, de
Yuval Noah Harari, juntament amb la seva continuació Homo
Deus: una breu història del demà.
Sàpiens: de
animales a dioses
L’autor
presenta d’una manera divulgativa els grans macroprocessos de la
història de la humanitat, començant des dels orígens de l’espècie
homo sàpiens (compartida amb altres espècies homo), fins a
l’actualitat. Amb una escriptura àgil i no exempta d’humor i
rigorositat alhora capta l’essència dels fets humans i descriu una
sèrie de teories sobre diversos temes: la fi de les altres espècies
homo; el pas de caçadors-recol·lectors a l’agricultura;
l’aparició de la religió i les diferències entre monoteisme i
politeisme; la revolució industrial i la seva contribució al
desenvolupament tecnològic; l’aparició dels sistemes
polítics (qualificats com a creences) i la tendència
envers la globalització provocada per l’imperialisme i
la tecnificació del món actual. Per acabar ens deixa sobre la taula
unes preguntes transcendentals: cap a on anem?; sabem el que
volem?
Quan
els humans ens fem aquestes preguntes solem acudir a la filosofia, a
les religions, a les ciències... En aquest cas les respostes
provenen de la història. Harari, especialitzat en processos
macrohistòrics, ens aporta una panoràmica dels homo sàpiens des
dels seus orígens fins al present i ens ofereix diverses teories
sobre l’hipotètic futur en el segon llibre Homo Deus: una
breu història del demà.
A Homo
Deus, l’autor parteix dels macroprocessos abans esmentats
per plantejar diverses teories sobre el futur. Creu que l’època
que vivim és el final del humanisme/antropocentrisme, i que ens
acostem a una història dominada pels grans fluxos de dades i la
biotecnologia. Segons Harari els humans estem acabant amb la fam, les
guerres i les malalties, i ens dirigim a conquerir la immortalitat,
la felicitat i la divinitat mitjançant l’enginyeria genètica i la
intel·ligència artificial, malgrat que aquestes dues opcions siguin
oposades a l’humanisme doncs podrien deixar l’homo sapiens en un
estadi endarrerit respecte l’evolució.
A
partir d’aquí, el seu relat ens endinsa en qüestions
d’història-ficció que donarien per hores de discussió, de font
de creació de literatura futurista o de pessimisme/optimisme sobre
l’avenir de la humanitat. Us faig un tast per que us animeu a
llegir-lo:
-Quines
d’aquestes característiques està avançant més, la
intel·ligència o la consciència?
-Si
l’home com a ser que es pensa superior ha dominat i maltractat a
animals, ecosistemes, gèneres, ètnies, ideologies i creences, les
màquines superiors farien el mateix amb nosaltres?
-Estem
passant dels conceptes d’individus, lliures, amb capacitat
d’autoconeixement de nosaltres mateixos als conceptes de «dividus»,
no lliures, amb algoritmes externs (com l’anàlisi d’ADN, el
seguiment dels nostres bioritmes i la resolució de necessitats
d’informació i consum per aparells electrònics) que ens
coneixeran millor que nosaltres mateixos ?
-Les
noves tecnologies generaran «tecnoreligions» o religions de dades
que ens proporcionaran felicitat en aquesta vida enlloc del «més
enllà»?
-Com
combinem l’humanisme, les tendències geopolítiques o la justícia
social amb el flux de dades universal i amb la biotecnologia?
-Si,
tal com afirma l’autor, la descripció del funcionament
humà/biològic depèn de l’època en que es viu, potser que dins
l’actualitat es pensi que els organismes són algoritmes degut a la aparició de les noves tecnologies algorítmiques?
-Ens
acostem a la compleció de la nostra tasca còsmica com a espècie?
Aquestes
preguntes i moltes més aniran apareixent al llarg de la lectura,
sorprenent al lector i animant-lo a pensar de manera global. Podem
quedar bocabadats seguint el pensament de Harari, trobar
disconformitats i punts altament discutibles sobre les seves teories,
però penso que mai ens deixarà indiferents.
Bé,
espero que gaudiu dels llibres i... bones lectures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada