Escrivint sobre la seva pròpia “Música Callada”, Frederic Mompou va dir: “Aquesta música no té aire ni llum. És un dèbil batec del cor. No se li demana arribar més enllà d’uns mil·límetres en l’espai, però sí la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima i regions més secretes del nostre esperit. Aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta i solament pren forma sonora en les seves ressonàncies sota la gran bòveda freda de la nostra soledat. Desitjo que la meva música callada, aquest nen acabat de néixer, ens aproximi a un nou calor de vida i a l’expressió del cor humà, sempre la mateixa i sempre renovant.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada