Amb
un xal de flors,
amb
un vel de llum.
Amb
estels sobre el mar,
amb
les brises del camp.
Amb
el sol vertical
i
la nit més fugaç
el
solstici d'estiu
ens
atrapa i somriu.
Et
somriu, ens somriu,
ens
atrapa l'estiu…
Poema
d’Isabel Barriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada