dimecres, 29 de juny de 2016

El poema del mes



“Rap” a De Cançons de seda i ferro de JOSEFA CONTIJOCH
 
Tenir una cambra pròpia
un cotxe un fill i un arbre
un raspall per les dents
i cosetes inútils idiotes
tenir sobretot propi tenir propi
i quan vingui el mal pas millor enviar-hi un frare
tenir el propi cos que acabarà al taüt
tenint tenir i bon profit ens faci
i el calaix dels coberts
de plata sí de plata
jo tinc tu tens ell té
i el qui no tenen què
jo vaig amb Porsche i tu no i què
jo tinc de tot i més
i tu no res i què?
bon plat a taula ara i adés
saps tu qui ets?
no sé qui sóc i tu
saps qui ets?
ets la Margarideta de can Llabrés?
i què m’importa la Margarida
si sóc la reina del cabaret
la pela fàcil sobre el parquet de linòleum
que va molt bé
per netejar les vomitades de tants calés
tu no ets ningú no saps qui ets
només follia per quatre versos
ciència infusa de pacotilla
i això no és tenir res
ho entens o no? Ho veus o què?
per tant no ets res.