dimecres, 13 de març de 2013

El mot, la paraula, el terme...



dona f. 1 1 Femella de l’espècie humana, especialment quan ha arribat a l’edat de la pubertat, i més especialment quan ha assolit l’edat madura.

(Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans)


Dona”, m’agrada aquesta paraula curta i forta. A dins hi ha la paraula “ona”, la paraula “do”, que és un regal, i gairebé tota la paraula “donar”. M’ajuda a créixer i fa el món més bonic quan la pronuncio, encara que no sé ben bé què és ni com t’hi tornes. La mare és una dona (una dona que-fa-molt-goig, diuen el pare i els amics, en una sola paraula, plana com una foto de revista), l’Amina també és una dona. No s’assemblen en res i en canvi tenen alguna cosa en comú, que percebo molt intensament quan estan juntes, fins i tot avui, que es comporten d’una manera tan diferent”

L’estiu dels papafigues  d’Eglal Errera. Editorial Cruïlla. (pàg. 13-14).