Teresa Pàmies, nascuda a Balaguer l'any 1919, va ser una de veus més importants de la prosa memorialista del país al segle XX i es va erigir en una narradora de qualitat indiscutible en un període en què la literatura feta per dones no era habitual. Filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies, va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya als 17 anys, i hi va tenir un paper actiu en la direcció i en la creació de l'Aliança Nacional de la Dona Jove. Després de la Guerra Civil es va exiliar a França i més tard va marxar a Cuba, a la República Dominicana, i finalment a Mèxic, on va fixar la seva residència i on va ingressar a la Universitat Femenina per estudiar Periodisme. El 1947 va marxar a Belgrad, on va treballar a la ràdio, tasca que després va continuar a Ràdio Praga, on va ser redactora de les emissions en castellà i català. Des de l'exili també va col·laborar a les revistes catalanes Serra d'Or i Oriflama. Al 1971 va tornar a Catalunya i tres anys després va guanyar el Premi Joan Estelrich amb la novel·la Quam érem capitans.
De fet, la seva és una obra extensa que relata a través de la crònica i d'un llenguatge modern períodes importants del país com ara la Guerra Civil espanyola i l'exili català. Entre les seves obres, una vintena de llibres, escrits la majoria en català, destaquen, a més Crònica de la vetlla, Va ploure tot el dia, La dona de pres, Amor clandestí i Aquell vellet gentil i pulcre, Testament de Praga a més de l'obra de teatre Opinió de dona. Pel que fa a la seva obra poètica, destaquen Cròniques de naufragi, La chivata i Segrest amb filipina. També va conrear el gènere assagístic amb títols com Una española llamada Dolores Ibárruri o Cartes al fill recluta.
Va rebre diversos reconeixements al llarg de la seva vida entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1984; l'any 2000, l'Ajuntament de Barcelona li va lliurar la Medalla d'Or al mèrit artístic i el 2001 va rebre el Premi Nacional de les Lletres Catalanes . L'any 2006 també va ser mereixedora del Premi Manuel Vázquez Montalbán .
De fet, la seva és una obra extensa que relata a través de la crònica i d'un llenguatge modern períodes importants del país com ara la Guerra Civil espanyola i l'exili català. Entre les seves obres, una vintena de llibres, escrits la majoria en català, destaquen, a més Crònica de la vetlla, Va ploure tot el dia, La dona de pres, Amor clandestí i Aquell vellet gentil i pulcre, Testament de Praga a més de l'obra de teatre Opinió de dona. Pel que fa a la seva obra poètica, destaquen Cròniques de naufragi, La chivata i Segrest amb filipina. També va conrear el gènere assagístic amb títols com Una española llamada Dolores Ibárruri o Cartes al fill recluta.
Va rebre diversos reconeixements al llarg de la seva vida entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1984; l'any 2000, l'Ajuntament de Barcelona li va lliurar la Medalla d'Or al mèrit artístic i el 2001 va rebre el Premi Nacional de les Lletres Catalanes . L'any 2006 també va ser mereixedora del Premi Manuel Vázquez Montalbán .
(Informació extreta de la pàgina web de Diputació de Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada