Ahir diumenge 29 de gener va fer 25 anys que va morir el poeta català Josep Vicenç Foix i per commemorar-ho la Fundació J.V. Foix va fer una lectura de poemes davant de la seva tomba.
"J.V. Foix (Barcelona, 1893-1987) fou un poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, el mateix es definia com "un investigador de la poesia". Començà a publicar abans de la guerra civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribà fins ben entrada la dècada dels cinquanta. Incorporà al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme. Col·laborà a les principals revistes catalanes i destacà com a difusor del nou art d'avantguarda, tant literari com plàstic. Publicà també llibres de prosa poètica com Gertrudis (1927) i KRTU (1932), fortament influïts pel surrealisme. La guerra civil espanyola i el franquisme estroncaran el seu treball periodísitc.
D'entre la seva obra poètica, destaca el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964).
L'any 1973 li és concedit el premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Va ser un dels primers cinc membres i oci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana."
(Informació elaborada per David Ventura per a l'AELC)
ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una sola metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Sóc la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
(On he deixat les claus... de J.V. Foix)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada