La carretera és la història profundament commovedora del viatge d’un pare i un fill. Tots dos caminen sols per un paisatge apocalíptic on res no es mou, llevat de les cendres arrossegades pel vent. El cel és fosc i el fred és tan terrible que és capaç de trencar les pedres. No tenen res: només una pistola per defensar-se de les bandes violentes que sotgen el camí, la roba que duen posada, un carretó amb menjar recollit de les escombraries...
Novel·la de descripcions nues i precàries, tal com és el món que envolta als protagonistes. Els diàlegs, breus, tallants, no deixen de reflectir la crueltat i amargor de les situacions i que ràpidament s’encomanen al lector.
Mereixedora del Premi Pulitzer 2007, aquesta magistral novel·la planteja sense embuts un futur on no hi ha esperança, però on un pare i el seu fill, “l’un per l’altre en el món sencer”, resisteixen per amor. Imponent pel que fa a la profunditat visionària, La carretera és una lúcida meditació sobre el pitjor i el millor de què som capaços: destrucció extrema, tenacitat desesperada i la tendresa que manté dues persones vives enmig de la devastació total. (Edicions 62).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada