Bree i la seva mare van a viure al poble on havien passat els caps de setmanes i els estius de la seva infantesa. Totes dues intenten refer la seva vida després de la mort del seu pare. Però la mare viu abocada al seu dolor i la Bree es veu obligada ha encarregar-se de tot per tirar endavant: cuidar d’una mare absent, fer les tasques domèstiques, anar a classe, passar el seu propi dol, tornar a integrar-se amb els antics companys de la infantesa... Tot es complica en el moment que la Bree percep coses estranyes dins de casa: bombetes que es trenquen soles, paraules escrites als miralls, el fred sobrenatural que es filtra de sobte a les habitacions... És possible que, com diu el seu amic Adam, tingui el do de percebre presencies.
Amb aquesta història, l’autora permet que ens endinsen dins d’una realitat oculta, impossible i aterridora.
La primera part del llibre té un ritme ràpid, fàcil de llegir i que enganxa. És la presentació dels personatges i de l’espai. L’ambient es tèrbol i ple d’elements fantasmagòrics que persegueixen a la protagonista que viu al limit de la desesperació. A la segona part del llibre, el ritme és més pausat i condueix a un desenllaç mesurat.
Bo i que no ho sembli, Las voces del lago, és una novel·la realista i dura que et sacseja com a lector per tota la introspecció i empatia vers a la Bree. Un llibre que no et deixa indiferent i que amaga més d'una sorpresa.
Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada