Aquest curt d’animació, The Girl who hated Books (la noia que odiava els llibres) sobre l’alfabetització ens presenta a Meena, una jove que odia els llibres tot i que els seus pares els encanta llegir. Els llibres estan a tot arreu en la casa de Meena, als armaris, calaixos i fins i tot apilats a les escales. No obstant això, ella es nega a llegir. Però quan el seu gat Max colpeja accidentalment una pila enorme de llibres res tornarà a ser igual…
Avui fa 275 anys del naixement de Francisco Goya fou un pintor i gravador aragonès. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme.[2] La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del segle xx.
Avui fa 80 anys de la mort de Virginia Woolf, escriptora i editora anglesa, considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX.
“Pots tancar totes les biblioteques si vols, però no hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment.”
«L'actor ha de ser, per sobre de tot, el millor mentider del món. El teatre és una de les coses més paradoxals; el públic sap perfectament que el que jo dic dalt de l'escenari és mentida però juga a creure's-ho. Vol que allò que jo explico i que ell sap que és mentida, ho expliqui de tal manera que ell cregui que és veritat.»
Josep Maria Pou
Reflexió entorn les lectures i els adolescents al Festivat Mot a Els joves llegirien més si poguessin canviar les lectures? publicat a VilaWeb.
El festival Mot promou un debat entre estudiants de secundària i la bibliotecària Marta Cava seguit per més de 210 alumnes Demanen llibertat a l'hora de triar el llibre i que no hi hagi exàmens de lectura.
L’editorial Bang amb la seva col·lecció «El meu món» ens torna a premiar a tots els lectors amb un llibre sobre la migració. Igual que en l’anterior publicació, Què és la guerra?, Migrants és una obra divulgativa de coneixement, on explica un tema d’actualitat des de tots els punts de vista.
De gran format i disseny atractiu, aquest llibre ens apropa de forma sintètica al tema de la migració, quines són les seves causes i conseqüències, i quins són els aspectes humanístics i legals que la concerneixen.
La senzillesa i l’exhaustivitat són dos dels trets característics del llibre que, juntament amb la informació gràfica (mapes, gràfics, esquemes, infografies) permeten al lector entendre el fenomen migratori de la humanitat.
Tal i com diu Mònica Baró a la revista Faristol «El llibre fa una mirada profunda a una situació difícil, pren partit pels milions de persones que, per les causes més diverses, es veuen obligades a abandonar la seva llar, i denuncia les contradiccions i la hipocresia que solen aparèixer en els discursos sobre aquesta qüestió».
Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
La revista digital El Templo de las Mil Puertas ha fet una entrevista a Gemma Pasqual, autora de Xènia tens un WhatsApp o la seva última novel·la Like blau (títols disponibles a la biblioteca).
Avui fa 175 anys del naixement de Randolph Caldecott famós artista i il·lustrador anglès, el premi (que porta el seu nom) és un dels més importants en el camp de la il·lustració, ja que l’autor va influir notablement en aquest àmbit dins dels llibres infantils del segle XIX.
La poesia no vol adeptes, vol amants
Federico García Lorca
Nada es más seguro
que el sonido de tu voz
leyendo en voz alta para mí.
La cita perfecta, Otras maneras de usar la boca de Rupi Kaur.
Les estacions de l’any han estat font d’inspiració de mites, llegendes i, per descomptat, en l’art. L’origen del canvi de les estacions era un misteri pels nostres avantpassats, que hi veiem la intervenció dels déus. Un dels mites més coneguts que explica aquest fenomen és la història del rapte de Persèfone , de la mitologia clàssica. Persèfone era la bonica filla de Demèter, deessa de les collites, que va ser raptada per Hades, déu de l’inframón. La seva mare es va dedicar a buscar-la per tot arreu, i la seva tristesa va fer que les plantes deixessin de donar fruits i la natura es va marcir. Finalment, es decideix que Persèfone passarà part de l’any amb la seva mare i l’altre part de l’any a l’inframón. Quan torna a la Terra, l’alegria de la seva mare fa que la natura torni a renéixer, donant origen a la primavera.
Aquest mite va ser pres com a inspiració per Disney, que l’any 1934 va realitzar un curt explicant aquesta història a la seva manera: amb música i flors ballarines.
(Idea extreta de Revista Archivoz)
Gana 1 f. [LC] [usat generalment en pl.] Desig, voluntat de fer alguna cosa. Tinc ganes de veure’l. No tinc ganes de sortir de casa, amb aquest temps. 2 f. [LC] [MD] Desig de menjar. És tard, i tinc gana. Perdre la gana. Agafar gana. 3 [LC] de bona gana loc. adv. Amb molt gust, volenterosament. 4 [LC] de mala gana loc. adv. A desgrat, amb repugnància. 5 [LC] donar la gana a algú de fer alguna cosa Voler-la fer tant sí com no, encara que sigui contra la raó o contra la voluntat d’altri. Faig el que em dona la gana. No li dona la gana de venir. 6 [LC] ni ganes! Expressió usada com a resposta de despit a una negativa. 7 [LC] tenir gana una sabata Tenir desenganxada o desclavada la sola per la part del davant.
Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans
La gana encara és més dura que la por. Però el pitjor de tot és la set; sempre tens set. I només sou a principis del mes de maig. No saps con sobreviureu l’estiu. El metge diu que la teva mare no suportarà un estiu sense aigua, però no us pot ajudar a trobar un lloc millor on estar-vos. Hi ha massa gent que tampoc no podrà suportar un estiu més sense aigua.
I si estiguéssim en Guerra de Janne Teller. Comanegra. Pàg. 7
Podeu accedir a les Bases Concurs escolar Còmic Barcelona.
Considerat un clàssic modern del còmic català, era autodidacte de formació. Als anys 60, després d'intentar sense èxit el còmic d'aventures de dibuix realista, va provar la via del dibuix humorístic, en què sí que va trobar la veta. Els seus primers treballs van ser els acudits.
Va col·laborar en nombrosos diaris i revistes, com Mata Ratos i L'Infantil, i fins i tot a la televisió. També ho va fer a la revista del cor Lecturas, als anys 80. Va ser autor únic a la revista d'entreteniment El Mussol, entre el 1982 i el 1984, de Norma Editorial.
Va adaptar contes i llegendes populars al còmic, publicades primer a Cavall Fort i després en forma de llibre.
(Informació extreta de la web de Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals)
Concurs anual de novel·la curta de ciència-ficció escrita en català, amb una dotació econòmica de 3.000 euros. L’obra guanyadora s’editarà dins la col·lecció de ciència-ficció de Pagès Editors.
Convocatòria oberta! Podeu presentar la vostra novel·la del 17 al 21 de maig! Consulteu les bases de 2021 aquí
Concurs anual de narració curta o recull de contes en llengua catalana. El premi consisteix en una dotació econòmica de 3.000 euros i la publicació de l’obra guanyadora amb el diari Ara i al web de l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, entitat impulsora del certamen.
Convocatòria oberta! Podeu presentar la vostra narració fins a l'1 d'octubre de 2021. Més informació aquí.
Avui fa 75 anys del naixement de Francisco Ibáñez, creador de gran quantitat de sèries humorístiques com «Mortadelo y Filemón» que es percep com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts dibuixants posterior de còmic.
Podries
Si haguessis nascut
en
una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un
altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una
altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més
bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o
potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra
mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de
pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la
selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir
llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses
llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries…
podries…Per tot això pensa
que importa tenir
les mans
ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint
del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva
terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Poema de Joana Raspall
¿Lo llamo cómic, novela gráfica o tebeo?: el eterno debate és un article d’Eneko Ruiz Jiménez publicat al diari digital «El País» dedicat al novè art i reflexiona sobre els diferents noms que rep el còmic.
(Informació extreta de VilaWeb)
Bree i la seva mare van a viure al poble on havien passat els caps de setmanes i els estius de la seva infantesa. Totes dues intenten refer la seva vida després de la mort del seu pare. Però la mare viu abocada al seu dolor i la Bree es veu obligada ha encarregar-se de tot per tirar endavant: cuidar d’una mare absent, fer les tasques domèstiques, anar a classe, passar el seu propi dol, tornar a integrar-se amb els antics companys de la infantesa... Tot es complica en el moment que la Bree percep coses estranyes dins de casa: bombetes que es trenquen soles, paraules escrites als miralls, el fred sobrenatural que es filtra de sobte a les habitacions... És possible que, com diu el seu amic Adam, tingui el do de percebre presencies.
Amb aquesta història, l’autora permet que ens endinsen dins d’una realitat oculta, impossible i aterridora.
La primera part del llibre té un ritme ràpid, fàcil de llegir i que enganxa. És la presentació dels personatges i de l’espai. L’ambient es tèrbol i ple d’elements fantasmagòrics que persegueixen a la protagonista que viu al limit de la desesperació. A la segona part del llibre, el ritme és més pausat i condueix a un desenllaç mesurat.
Bo i que no ho sembli, Las voces del lago, és una novel·la realista i dura que et sacseja com a lector per tota la introspecció i empatia vers a la Bree. Un llibre que no et deixa indiferent i que amaga més d'una sorpresa.
Bé, espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
Poema reivindicatiu pel dia de la Dona
 |
| Il·lustració d'Amalia Torres |
Sh sh, eh guapa
No soy ¡sh sh sh!
No soy ¡eh guapa!
Soy Isabel, María, Amparo, Julia.
Soy Manuela, Lucía, Paloma, Ana.
Soy del 70%
que ha sufrido violencia física o sexual a
manos de una pareja.
Soy tu madre, tu hermana, tu compañera de trabajo,
tu amiga, la que pasa por ahí.
Soy a la que llamas calienta-pollas.
La que escucha tu… “no me dejes así ya que estás”
Soy la de la talla M con extra de curvas intallables.
Soy a la que acabas de asesinar y van 992
Soy la que ve los anuncios de reglas limpias,
azules (¿?) que huelen a nubecitas.
Soy por la que dices levantas tu puño machista en las
manis del 8 de marzo, “compañero” activista.
Soy una bruja.
Soy la bisnieta de “la pobre” que era muy guapa y
simpática con la que los hombres se portaron mal.
Soy a la que violaste asqueroso cabronazo.
Soy la de “es que iba provocando”.
Soy la que se cansa de “supuestos” casos de (…)
y de “presuntos” asesinos.
Soy a la que no das gracias.
Soy la que cuidó y cuida y está hasta el coño.
Soy la de
“hija tú no tengas prisa de hombre que ahí se te acaba todo”.
Soy a la que obligáis a parir (que no a ser madre).
Soy a la que temes libre.
Soy a la que llamaste marimacho y guarra.
Soy Antonia,
Esther,
Laura,
Ángela,
Alba,
Frida.
No soy ¡sh sh sh!
No soy ¡eh guapa!
Poema d’Isabel Martín
La biblioteca del Biada vol compartir amb tots vosaltres alguns dels llibres sobre feminisme a través d'aquesta guia de lectura.
Avui dia de la Dona m'agradaria donar a conèixer una cineasta oblidada d’origen alemany considerada la pionera en l’animació amb silueta. Es tracta de Lotte Reiniger. Nascuda el 1899, es va inspirar en el treball d'artistes com Georges Méliès, interessant-se especialment en el cinema d'animació. Els seus curtmetratges d'animació estan inspirats en els mites i els contes clàssics, així com en l'òpera, i es caracteritzen per l'ús de siluetes per crear una atmosfera de fantasia.
Gràcies a les modernes tècniques de digitalització i recuperació de documents audiovisuals s’ha pogut recuperar aquest curtmetratge del 1935 protagonitzat per Papageno, el cèlebre personatge de "La flauta màgica", l'òpera de Mozart.
(Idea extreta de la Revista Archivoz)
S’apropa Sant Jordi i des de la biblioteca us proposen dos concursos nous: el bookface i Robaunpoema. Si visualitzeu el vídeo trobareu tota la informació necessària per a participar.
Avui fa 150 ants del naixement de Rosa Luxemburg, marxista, socialista, comunista i revolucionaria alemanya.
 |
| Fotografia de Tristán Pérez-Martín |
Un any més arriba el FLIC Festival. En aquesta 11a edició hi ha un munt de propostes i activitats. Els llibres formen part d’experiències literàries del FLIC, una proposta de joc vivencial i artístic. Sota el tema Ficcions els 40 llibres s’organitzen en quatre categories: Tastar la por, En clau d’aventura, Quina gràcia! i Per sucar-hi pa.
S’han obert les inscripcions de FLIC Escola, un programa que té l’objectiu de fomentar l’interès dels infants i joves cap a les arts literàries i la seva relació amb altres arts, posant en valor la paraula dita, escrita, feta imatge o ballada!
Avui fa 25 anys de la mort de Marguerite Duras, novel·lista, dramaturga, guionista i directora de cinema francesa.
Si voleu conèixer aquest escriptora, a la biblioteca, hi trobareu dues de les seves novel·les:
Desafia’t a ampliar horitzons. Prova de llegir autors i gèneres nous i interpreta les categories que et proposem tan àmpliament com vulguis.
Per més informació consulta aquí.
Us passo un enllaç on hi trobareu una xerrada, «Leer con cabeza», que va tenir lloc el novembre del 2020, organitzada per la Fundación Germán Ruipérez. En aquesta trobada multidisciplinar hi ha tot un discurs orientat a recolzar l’impacte positiu que té la lectura amb el cervell, tant des del punt de vista neuronal com emocional.
