vanitat. 1 f. Qualitat de va. La vanitat dels plaers del món. 2 f. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitat o mèrits, acompanyat d'un desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents. És un home carregat de vanitat. Tenir una vanitat ridícula, insuportable.
Diccionari
de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans.
Després d'uns anys en gira
permanent -envoltada de multituds i vanitat-,
a la Rachel li venia de gust un canvi. Va sentir a parlar d'un indret
on manaven el vent, les roques i el silenci. De nou va creuar
l'Atlàntic a la recerca d'una vida diferent. Aquesta vegada, cap a
unes illes del Mediterrani.
La maleta, de Núria Parera.
Babulinka books (pàg. 57)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada