Tina
es desperta enlluernada pels freds fluorescents, la taula de treball
metàl·lica és incomode, pots, papers, estris de laboratori,
ordinadors, màquines, elèctrodes per tot arreu. Està
desorientada. Quan es mira al mirall no es reconeix: cicatrius que li
recorren tot el cos, un ull verd i l’altre molt negre, tons de pell
diferents, una mà que no la sent seva. El seu passat està diluït
dins en diverses experiències i records que li són estranys i
propers alhora...
Novel·la
curta que recorda a un conte o una faula, de lectura ràpida i ritme pausat, on el llenguatge és amè i
clar. Les descripcions, en primera persona, són d’una senzillesa
molt aclaparadora que transmeten molt bé els sentiments de la Tina.
Tina
Frankens és per lectors que busquen històries diferents,
senzilles, boniques i sensibles.
Bé,
espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada