divendres, 31 de gener del 2020
dijous, 30 de gener del 2020
30 de gener: Dia Escolar de la No-Violencia i la Pau
 |
| Il·lustració de Carter Goodrich |
“Mientras
que los gobiernos den el ejemplo de matar a sus enemigos, los
ciudadanos matarán a los suyos.”
Elbert
Hubbard.
Gerald Durrell
Avui
fa 25 anys de la mort de Gerald Durrell. Naturalista, zoòleg,
conservacionista, escriptor i presentador de televisió anglès. La
seva obra més coneguda és La
meva família i altres animals.
Molt conegut també pel seu parc zoològic a l’illa de Jersy.
Si
voleu conéixer l’obra d’aquest autor a la biblioteca tenim els
següents títols:
- El naturalista amateur
- El paquete parlante
- La meva família i altres animals
- La Rosy, una parenta de pes.
dimecres, 29 de gener del 2020
El Corb d'Edgar Allan Poe
Avui fa 175 anys de la primera publicació d'El Corb escrit per Edgar Allan Poe
EL CORB
Temps ha, en una nit d’oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d’uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l’armella del picaporta
colpí d’improvís la porta del meu isolat recés.
«Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
tan sols això i no res més.»
meditava el text insòlit d’uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l’armella del picaporta
colpí d’improvís la porta del meu isolat recés.
«Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
tan sols això i no res més.»
Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l’aurora; treva pel mal que em devora
d’ençà que ha mort Leonora: era en va que l’implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
i aquí baix, de nom, mai més.
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l’aurora; treva pel mal que em devora
d’ençà que ha mort Leonora: era en va que l’implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
i aquí baix, de nom, mai més.
I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m’estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d’una repetint: «Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
això deu ser i no res més.
m’estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d’una repetint: «Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
això deu ser i no res més.
Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se’m desarma:
«Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés.»
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
tan sols tenebres, res més.
«Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés.»
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
tan sols tenebres, res més.
Escrutant l’ombra a distància, sumit en pors i ignorància,
tramava somnis que l’home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l’eco només.
Simplement això i res més.
tramava somnis que l’home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l’eco només.
Simplement això i res més.
De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa,
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
«Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se’m calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
era el vent i no res més!»
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
«Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se’m calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
era el vent i no res més!»
Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se,
un Corb superb dels sants dies d’antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s’encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s’encimbellà al bust de Pal·las del portal del meu recés;
va asseure-s’hi, no res més.
un Corb superb dels sants dies d’antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s’encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s’encimbellà al bust de Pal·las del portal del meu recés;
va asseure-s’hi, no res més.
L’au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure’l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
«No per xoll i cara aspriva, ets Corb d’anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
en veure’l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
«No per xoll i cara aspriva, ets Corb d’anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
M’admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta,
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d’un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
amb un nom tal com «Mai més».
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d’un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
amb un nom tal com «Mai més».
Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: «Emprendrà la partida com d’altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés.»
Llavors va dir el Corb: «Mai més.»
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: «Emprendrà la partida com d’altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés.»
Llavors va dir el Corb: «Mai més.»
Corprès per una resposta proferida tan a posta,
vaig dir: «El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d’un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
de “Mai més, mai més, mai més.”»
vaig dir: «El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d’un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
de “Mai més, mai més, mai més.”»
Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure
l’au de banús; vaig asseure’m davant seu mentre a recés
d’apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
amb tant de grallar «Mai més».
l’au de banús; vaig asseure’m davant seu mentre a recés
d’apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
amb tant de grallar «Mai més».
Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava
a l’ocell d’ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
no podrà estrènyer mai més!
a l’ocell d’ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
no podrà estrènyer mai més!
Crec que va espessir-se l’aire, que uns àngels volant al caire
de l’encatifat brandaven invisibles encensers.
«Míser —crido—, Déu t’envia, valent-se d’àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
de l’encatifat brandaven invisibles encensers.
«Míser —crido—, Déu t’envia, valent-se d’àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
«Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!,
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l’Horror té assetjada, t’ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T’ho imploro, és cert, digues, ho és?»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l’Horror té assetjada, t’ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T’ho imploro, és cert, digues, ho és?»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
«Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!,
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l’altra vida
l’estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l’altra vida
l’estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
«Ocell o diabale, sigui aquest el mot que ens deslligui!»,
vaig vociferar: «L’oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa’m sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura’m!, deixa el bust del meu recés!»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara, vaig vociferar: «L’oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa’m sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura’m!, deixa el bust del meu recés!»
Va respondre el Corb: «Mai més.»
sobre el pàl·lid bust de Pal·las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d’un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l’ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
no es podrà aixecar —mai més!
dimarts, 28 de gener del 2020
Premis Ciutat de Barcelona 2020
S’han donat a conèixer els guardonats de la nova edició dels
premis que atorga l’Ajuntament de Barcelona. Aquests premis
són un reconeixement a la creació, la investigació i la producció
realitzades a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen
o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o
les produeixen.
Enguany, els guardonats en les diferents categories són:
- Ciències ambientals i de la Terra: El treball d’investigació científica Upper-plate rigidity determines depth-varying rupture behaviour of megathrust earthquakes, dels autors Valentí Sallarès i César R. Ranero, de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC) i ICREA, publicat a la revista Nature el 2019.
- Ciències de la vida: El treball d’investigació Patient-specific IPSC-derived astrocytes contribute to non-cell autonomous neurodegeneration in Parkinson’s disease, liderat per Antonella Consiglio i Ángel Raya, publicat a la revista Cell Stem Cell.
- Ciències experimentals i tecnologia: El Doctor Juan Carlos Morales, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), pel descobriment d’un planeta gegant i gasós al voltant d’una estrella de massa petita (GJ 3512).
- Educació: L’exposició “Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar”, organitzada pel Museu Marítim de Barcelona i Memorial Democràtic.
- Ciències ambientals i de la Terra: El treball d’investigació científica Upper-plate rigidity determines depth-varying rupture behaviour of megathrust earthquakes, dels autors Valentí Sallarès i César R. Ranero, de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC) i ICREA, publicat a la revista Nature el 2019.
- Arquitectura i urbanisme: Anna Noguera i Javier Fernández, pel Centre Esportiu Municipal del Turó de la Peira.
- Mitjans de comunicació: La cobertura de betevé de les mobilitzacions a Barcelona arran de la sentència del judici del procés
- Premi Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona: Ximena Illanes Zubieta pel llibre En manos de otros. Infancia y abandono en la Barcelona del siglo XV, Ediciones Universidad Católica de Chile, Santiago de Chile, 2019.
- Cultura popular i comunitària: L’associació Carabutsí, per preservar, valorar i dinamitzar la memòria gitana en perspectiva de gènere i acció intercultural.
- Teatre: Silvia Delagneau i Max Glaenzel, per l’escenografia i el vestuari de l’espectacle Europa Bull, per la seva incidència en el dispositiu dramatúrgic i per la ironia i la qualitat de la proposta estètica, així com per la seva mirada, el seu compromís amb la creació i la seva aposta per hibridar llenguatges en col·laboració.
- Disseny: Sara González de Ubieta, pel seu treball innovador sobre disseny de calçat, recollit a la publicació Pràctica.
- Traducció en llengua catalana: Arnau Barios, per la traducció de l’obra Eugeni Oneguin, d’Aleksandr Puixkin.
- Assaig, ciències socials i humanitats: Marta Marín-Dòmine, pel llibre Fugir era el més bell que teníem.
- Circ: A la companyia Baró d'Evel per l’espectacle Falaise.
- Audiovisuals: Dones Visuals, per les seves iniciatives en el suport i la visualització del treball de les cineastes i pel seu compromís en la transformació dels imaginaris androcèntrics.
- Arts visuals: Kao Malo Vode Na Dlanu (Com una mica d'aigua al palmell de la mà), un projecte de Mireia Sallarès sobre I’amor a Sèrbia.
- Dansa: A l’obra Set of Sets, dels coreògrafs Guy Nader i Maria Campos.
- Literatura en llengua catalana: A l’obra Serem Atlàntida, de Joan Benesiu, d’Edicions del Periscopi, per una creació narrativa d’una gran ambició literària.
- Literatura en llengua castellana: Mateo García Elizondo, per la seva obra Una cita con la Lady, per una prosa brillant que construeix, sense metàfores, la vida interior d’un personatge marginal i recupera de forma insòlita el motiu clàssic de la bona mort.
- Música: Chicuelo i Marco Mezquida, pel seu disc No hay dos sin tres.
dilluns, 27 de gener del 2020
Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes
Novel·la
amb una protagonista femenina forta, un entorn històric fascinant i
una barreja intrigant de personatges de ficció i de la vida real.
La
Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova
York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió
perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a
Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a
dones. I així, entre amors i desamors, encaixant els cops que li
dona la vida, la Sophie lluitarà fins al final enmig d’una època
convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de
l’animació de principis del segle xx.
Va
passejar la mirada per l’habitació de matrimoni. Damunt de la
tauleta de nit encara reposava un dels fullets que s’havien
repartit a les portes del Carthay amb les imatges dels set nans i
aquell lema que havia trobat tan encertat:
Tres
anys per crear-la,
una hora i mitja per gaudir-ne
i tota una vida per recordar-la.
una hora i mitja per gaudir-ne
i tota una vida per recordar-la.
Auschwitz
Avui es compleixen 75 anys de
l'alliberament del camp de concentració i extermini nazi
d'Auschwitz.
El 27 de gener del 1945, l'Exèrcit
Roig va alliberar els presoners d'Auschwitz a la Polònia llavors
ocupada per l'Alemanya nazi. Segons les estimacions, només a
Auschwitz van ser assassinades més d'un milió de persones, en la
seva majoria jueus, però també homosexuals, discapacitats, gitanos
o presos polítics. En total, l'Holocaust va costar la vida al
voltant de sis milions de jueus.
Per
recordar els jueus europeus assassinats, en
moltes ciutats del món han volgut fer un homenatge a través de
diverses activitats: exposicions, encesa d’espelmes, concerts,
conferències, etc.
(Informació
extreta de Regió7)
A
la biblioteca hi ha diversos llibres sobre
Auschwitz i els camps de concentració:
CONEIXEMENT
- Haffner, Sebastian. Alemania: Jekyll y Hyde: 1939, el nazismo visto desde dentro.
- El horror de los campos de concentración: deportación.
- Jiménez Burillo, Florencio. L’holocaust nazi.
- Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis.
NOVEL·LES
- Anglada, Maria Àngels. El violí d’Auschwitz.
- Boyne, John. El noi del pijama de ratlles.
- Frank, Ana. Diario.
- Hack, Erich. La boda d’Auschwitz.
- Kerr, Judith. Cuando Hitller robó el Conejo Rosa.
- Miralles, Francesc. El Quart Reich.
- Orlev, Uri. Corre, noi, corre!.
- Orlev, Uri. L’illa del carrer dels Ocells.
- Orlev, Uri. Soldados de plomo.
- Salmerón, Rafael. La cometa de Noa.
- Spiegelman, Art. Maus: relat d’un supervivent. (còmic)
- Tabucchi, Antonio. Afirma Pereira.
- Uhlman, Fred. L’amic retrobat.
divendres, 24 de gener del 2020
BCNegra: Festival de Novel·la Negra a Barcelona
 |
| Cartell de Susana Blasco |
Un any més té lloc a
Barcelona el Festival de Novel·la Negra que enguany celebra la 15a
edició. Amb un programa replet d’activitats (clubs de lectura,
exposicions, cinema, rutes, taules rodons, jocs,...) hi trobareu
diversos espais on gaudir de tots els ingredients d’aquest genere
literari.
Per més informació podeu
consultar la web oficial.
dimecres, 22 de gener del 2020
El mot, la paraula, el terme...
fulmar : m. [ZOO] Ocell marí de la família dels procel·làrids, semblant al gavià, que viu a les costes de l’oceà Àrtic i en altres mars septentrionals (Fulmarus glacialis).
Diccionari
de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans.
La meitat de les espècies d'ocels marins són parents del fulmar i han de buscar el menjar a la superfície de l'aigua. L'albatros viu al sud de l'equador. A les illes on acostuma a fer el niu, a més de dos mil quilòmetres de qualsevol nucli urbà, sovint ha de pondre el seu únic ou envoltat d'encenedors, ampolles de detergent, raspalls, restes de xarxa de pesca i caixes per al peix, que el mar ha arrossegat terra endins.
Un mar de plàstics. Blom, Kirsti. Takatuka (pàg. 19)
dilluns, 20 de gener del 2020
Preparatius de Sant Jordi
Avui, els alumnes col·laboradors de
Sant Jordi juntament amb la Teresa i la Sara, hem quedat a la
biblioteca per preparar els concursos de Sant Jordi. Durant la reunió
hem decidit la modalitat de concursos, els premis, les dates i com
serà el lliurament dels premis.
Totes les persones interessades en
participar en els concursos, més endavant rebreu tota la informació
necessària.
Com sempre, agrair a totes les
persones que heu vingut desinteressadament a la reunió, ja que les
vostres idees i propostes fan que l’activitat tingui un caràcter
més personal i respongui als vostres interessos.
El proverbi
 |
| Il·lustració d'Aeppol |
La
lectura
té
claus
que
permeten
obrir
en
el
nostre
interior
la
porta
de
cambres
on
no
hauríem
sabut
arribar
pel
nostre
propi
peu.
Marcel
Proust
divendres, 17 de gener del 2020
Anne Brontë
Avui
fa 200 anys del naixement d’Anne Brontë, novel·lista i poetessa
britànica, fou la més jove de la família literària Brontë. Anne
Brontë va nàixer al si d'una família eminentment novel·lesca, no
sols perquè en van sortir tres grans escriptores: Charlotte Brontë,
Emily Brontë i la mateixa Anne, sinó perquè les seues vides i les
seues circumstàncies, inclosa la del germà Patrick Branwell Brontë,
van servir de puntal destacat en les seues obres, que sovint
presenten trets autobiogràfics. L’obra
més coneguda és Agnes
Grey.
dimecres, 15 de gener del 2020
Recomanació de gener
La
lectura que us recomano aquest mes de gener és Germanes, gossos,
friquis i altres espècimens de Maite Carranza i Júlia
Prats.
La
Marina, de forma improvisada, ha d’anar a passar unes setmanes a
casa d’una família irlandesa per aprendre anglès. Com cada estiu,
aquesta estada a Dublin és per l’Àngela, la germana gran de la
Marina, però un brot de varicel·la obliga a la família fer un
canvi de plans per no perdre els diners del viatge... la
perfecta i
angelical Àngela
és suplantada per la Marina.
A
partir d’aquí la novel·la és un deliri, on el sentit de l’humor
i les situacions divertides, enrevessades
i absurdes generen
un ritme trepidant que atrapa al lector.
El
to fresc, desenfadat, amb tendència a els embolics i ple de
complexes de la Marina donen el toc únic a la història, que
es veu complementat per un seguit de personatges secundaris molt
peculiars, com
en Ciceró, un autèntic friqui dels jocs d'ordinador, o
el guapíssim
Patrick el nòvio de la seva germana o
els gossos de Mrs. Higgins, les
màfies,
els
activistes
animalistes...
Comèdia
esbojarrada, d’intriga, amor i humor, plena de malentesos en la qual
ningú és el que sembla. Us asseguro que té els ingredients
necessaris per passar una bona estona.
Bé,
espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
dilluns, 13 de gener del 2020
Poema del mes
La
rueda de los meses
La
rueda de los meses
te
vamos a cantar
y
si no te la sabes,
la
vuelves a escuchar.
¿Quién
es el uno?
Enero
nevado.
¿Quién
es el dos?
Febrero
alocado?
¿Quién
es el tres?
Marzo
ventoso.
¿Quién
es el cuatro?
Abril
lluvioso.
¿Quién
es el cinco?
Mayo
f1orido.
¿Quién
es el seis?
Junio
con trigo.
¿Quién
es el siete?
Julio
caliente.
¿Quién
es el ocho?
Agosto
hirviente.
¿Quién
es nueve?
Septiembre
estudioso.
¿Quién
es el diez?
Octubre
con vino.
¿Quién
es el once?
Noviembre
aburrido.
¿Quién
es el doce?
Diciembre
festivo.
La
rueda de los meses
te
vamos a cantar
y
si no te la sabes,
la
vuelves a escuchar.
Poema
de Gloria Fuertes
dimecres, 8 de gener del 2020
Regal dels alumnes de 1 d'ESO a la biblioteca
Els alumnes de primer d’ESO han fet un dossier per la biblioteca, on cadascun d’ells han donat les gràcies per l’escape room que es va organitzar el mes de novembre. Ha estat un regal preciós on hem pogut valorar les vostres opinions, critiques i idees d’una forma molt original, creativa i personal. Gràcies per aquest regal tan especial i dir-vos que és un plaer dissenyar activitats que tenen tan bona acollida.
dilluns, 6 de gener del 2020
Premi Nadal i Josep Pla
Primera
nit literària del 2020, amb l'entrega dels Premis
Josep Pla i Nadal.
La vetllada que obre l'any literari ha guardonat dues autores
pràcticament desconegudes per al gran públic: Laia
Aguilar
i Ana
Merino.
Laia
Aguilar ha guanyat la 52a edició del Premi
Josep Pla
amb la novel·la Pluja
d'estels.
La novel·la narra la reunió d'un grup d'amics que es
troben cinc anys després d'un tràgic incident
en una casa al cap de Creus amb l'excusa de contemplar una pluja
d'estels. Cap dels personatges de la novel·la s'imagina com acabarà
la nit i, durant la trobada, es diverteixen, comparteixen
confidències, afloren
gelosies i històries d'amor.
El Premi Nadal, l'altre guardó de
la nit, ha estat per a Ana Merino, amb la novel·la El mapa de los
afectos. La primera novel·la de Merino reflexiona sobre les
maneres de relacionar-se i sentir afecte i aborda temes com l'amor,
la pèrdua, la venjança, el desengany i la traïció.
La
història transcorre entre
Espanya i una petita comunitat rural dels Estats Units,
on una mestra d'escola viu una relació sentimental. El protagonisme
d'El
mapa de los afectos,
però, no se centra tant en la història d'amor de la mestra, sinó
en les
vides dels habitants del poble.
(Informació
extreta de la web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,
S.A.)
dissabte, 4 de gener del 2020
Benito Pérez Galdós
Avui
fa 100 anys de la mort de l’escriptor espanyol
Benito Pérez Galdós.
Fou un dels màxims exponents del realisme literari en llengua
castellana. Les
obres més destacades que va escriure obres són: La
desheredada, España trágica, Misericordia, Fortunata y Jacinta.
D’aquest
autor a la biblioteca tenim:
Doña
perfecta
El
abuelo
Fortunata
y Jacinta
Gloria
La
desheredada
La
fontana de oro
Marianela
Tormento
divendres, 3 de gener del 2020
S'obren les bases del 18è Premi de Narrativa de Ciència-Ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró
Ja
s’han obert les bases per a la 18a edició del Premi de Narrativa
de Ciència-Ficció, Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró. El premi,
organitzat per la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró,
la Societat Catalana de Ciència-Ficció i la Xarxa de Biblioteques
de Mataró, està dotat en 3.000 € per a l’obra guanyadora.
Al
premi hi poden participar majors de 16 anys que no hagin resultat
guanyadors de les darreres 4 edicions. La temàtica, sempre lligada a
la ciència-ficció, és lliure i el relat ha de tenir una extensió
d’entre 150 i 200 pàgines.
Els
treballs s’han de presentar a les oficines de la Direcció de
Cultura del 18 al 22 de maig del 2020. El jurat està format per
membres de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, un
representant de l’editorial Pagès Editors i membres del grup
organitzador de les Trobades de Ciència-Ficció de Mataró. El
veredicte es donarà a conèixer abans del 30 d'octubre del 2020.
El
premi a l’obra guanyadora inclou una tirada inicial de 1.500
exemplars, que formaran part de la col·lecció de Ciència - Ficció
de Pagès Editors.
Cliqueu aquí per conéixer les basesdel concurs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)