La
lectura que us recomano aquest mes de maig és L’home que
plantava arbres de Jean Giono.
El
títol d’aquesta novel·la és alhora el tema del llibre. L’home
que plantava arbres està escrit en primera persona. La veu del
narrador sembla la del propi autor que explica la historia d’en
Elzéard Bouffier, que és precisament l’home que plantava arbres.
L’autor
ens comenta un viatge que va fer anys enrere a peu per les muntanyes
dels Alps de la Provença. Mig perdut en un poble abandonat, un
pastor li dona aigua i li ofereix casa seva per passar la nit.
Aquesta trobada el marca profundament, ja que el pastor refugiat en
la seva pròpia soledat i aïllat del món, cada dia repeteix
incansablement les mateixes tasques: la recol·lecció i tria acurada
dels glans i plantada de llavors en bon estat en el paisatge desolat
que l’envolta.
L’home
que plantava arbres és una història senzilla, curta i que no
amaga cap imprevist. Conté el què el títol indica. El llenguatge
és proper, desenfadat i alegre i ple de bones paraules cap al
pastor. És una d’aquelles històries que t’endinses i et
submergeixes en la seva màgia, la seva bondat, en el seu significat
més profund. És un llibre ple d’esperança.
Lectura
recomanada, sobretot, a qui té ganes de llegir un cosa lleugera, que
doni bon rotllo i que faci pensar.
Bé,
espero que gaudiu del llibre i... bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada