Penediment m.[LC] Acció de penedir-se; l’efecte.
Penedir-se v. intr. pron.[LC]A algú, saber-li greu d’haver fet o deixat de fer alguna cosa. Es penedí de totes les paraules que havia dit. Ara em penedeixo d’haver renyit amb ell. M’he penedit moltes vegades de no haver-ho fet. D’això que ara fas, te n’has de penedir algun dia.
Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans
Una
vegada el pare se'n va penedir. Ho recorda mentre torna a l'institut
a la tarda amb Ella. I ho recorda com si aquell moment de penediment
pogués donar-li una explicació, una sortida, un refugi.
Recorda
que el pare va dir que no volia ser tan agressiu i que miraria de
calmar-se.
-Abans
no eres així -va sospirar la mare.
-Ja
ho sé, cuca -va sospirar també el pare-.No sé què tinc. Potser és
culpa de la feina. O la casa, els nens... No ho sé. Totes aquestes
obligacions em posen molt nerviós. tinc por de fer-ho malament, de
no saber fer-me'n càrrec.
M,
de Lolita Bosch. Cruïlla. (pàg. 43)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada