 |
| Il·lustració de Pascal Campion |
Hivern
Estimo
la quietud dels jardins
i
les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo
la tendresa de la pluja
i
el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo
els arbres amb dibuixos de gebre
i
la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo
les nits inacabables
i
la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern
no és trist:
És
una mica malenconiós,
d'una
malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern
no és el fred i la neu:
és
un oblidar la preponderància del verd,
un
recomençar sempre esperançat.
L'hivern
no és els dies de boira:
és
una rara flexibilitat de la llum
damunt
les coses. L'hivern és el silenci,
és
el poble en silenci,
és
el silenci de les cases
i
el de les cambres
i
el de la gent que mira, rera els vidres,
com
la neu unifica els horitzons
i
ho torna tot
colpidorament
pròxim i assequible
Poema
de Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada