dilluns, 16 de novembre de 2015

El mot, la paraula, el terme...



cicatriu f. 1 Senyal que resta en els teixits orgànics després de guarida una ferida o una nafra. 2 Senyal que deixa en una planta la caiguda d’una fulla, d’una bràctea, etc. 3 Teixits orgànic que es forma per reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.

(Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans)

“És estrany veure Amarias, que des de dins semblava un univers sencer, reduït a això: una simple taca d’edificis amb la teulada vermella envoltada pertot arreu d’una terra que s’estén fins a confondre’s amb l’aire calent i tremolós de l’horitzó. I com una cicatriu grisa i gruixuda, el Mur, que travessa el poble. Des de prop el que et sorprèn és la seva alçada; des d’aquí, la llargada. No n’havia vist mai un fragment tan gran ni havia observat la seva escala i ambició sobrehumanes, com un accident geogràfic de formigó.”

El Mur: una faula moderna de William Sutcliffe. Fanbooks.(pàg. 221).