El llibre que us recomano aquest mes de setembre és Vango, escrit per Timothée de Fombelle.
És una novel·la que m’ha agradat molt, encara que en
acabar-la vaig tenir un disgust força gran, ja que no vaig entendre el final,
i, com veureu si teniu temps de llegir-la, el final té un pes força important dins
l’entrellat de tota la història. Vaig pensar: “Un final tant metafòric, que no
el pillo”. Després de rellegir-me’l,
vaig arribar a la conclusió que l’autor no sabia com acabar el llibre i que li
dona aquest final i es queda tant ample. Total, que investigant per Internet he
esbrinat que Vango: entre cel i terra
és la primera part i que el desenllaç no el sabrem fins que publiquin la segona
part.
Uf! Em quedo més tranquil·la, perquè la veritat és que el
llibre planteja un argument ple de trames molt interessants que t’atrapen des
de l’inici. Cal que us situeu a Paris, en l’època del naixement nazisme, en Vango,
el protagonista, és apunt de ser ordenat capellà, però en qüestió de segons,
tot canvia. En Vango ha de fugir de la policia, d’uns espies russos... també el
busquen l’Ethel, l’Anguila... i el protegeixen en Zefiro, la Mademoiselle,
l’Eckener...
Un dels aspectes que destaco d’aquesta lectura és la
forma que té l’autor per narrar tot el relat. Així, m’atreveixo a dir que Vango
és una història d’històries, és a dir, a través de les històries dels
personatges secundaris, el lector descobreix i perfila la història principal, la
vida d’en Vango. D’aquest estil narratiu de l’autor, també cal sumar-hi, els
salts temporals en el moment d’exposar tots els fets, cosa que enriqueix molt
la lectura.
També em destaco el tractament dels personatges. L’autor
aconsegueix crear una atracció quasi fascinat per en Vango, que sembla un
superheroi perseguit de forma desafortunada. Però aquesta màgia també la
desperten els personatges secundaris, que, a mida que et submergeixes en la
lectura, vas desxifrant el seu caràcter i personalitat.
D’aquest autor també us recomano Tobi Lolness, disponible a la biblioteca.
Bé, espero que gaudiu de la novel·la... i bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada