conqueridor-a adj. i
m. i f. 1
Que conquereix o conquista. Un poble
conqueridor. Jaume I el Conqueridor. Conquerir
v. tr. 1 Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores
conegut. Conquerir una terra per força d’armes. 2 PER EXT. Conquerir els pagans a la fe. Conquerir l’estima pública.
Conquerir l’amor de Déu.
(Diccionari de la llengua catalana.
Institut d’Estudis Catalans)
“Així eren les coses, va pensar en Julius. Per molt fort,
per molt ferotge que fos un animal, per molt brau que fos en la lluita, a
l’arena mai no ho era prou. Al final, les forces de l’home sempre podien
guanyar. L’home, l’amo absolut de tot el que hi ha al món. El conqueridor implacable.”
Tigre, tigre de Lynne Reid Banks.
Editorial Bambú. (pàg. 190).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada